Presentación

La música es la belleza de lo más primordial que anida en nosotros. En el latir del corazón se halla el ritmo. En la respiración, la melodía. Y en la relación con cuanto nos rodea, la armonía.

Baraka es una palabra de origen árabe que significa aliento vital, energía de Vida, gracia divina, y se refiere pues a lo más genuino que hay en nosotros, a lo más "original", y ésta es la razón por la que hemos denominado así a nuestro blog.

Cultivar la música en cualquiera de sus facetas (el estudio, la audición, la práctica o la reflexión) es un gran placer, que en absoluto está reñido con el cultivo de toda una serie de cualidades, como la paciencia, la memoria, la generosidad, la humildad, la fuerza, etc., quizás no muy en boga actualmente, pero sin las cuales no existe el músico verdadero, ni, en definitiva, el ser humano verdadero.

Y por último, lo principal: 'Baraka' no existiría de no haber entrado en contacto con el Institut d'Estudis Sufís de Barcelona, y a través de él, con la obra y el legado de exquisita sabiduría del poeta y místico persa Mawlânâ Yalâl al-Dîn Rûmî (1207-1273), el cual hizo de la música una vía privilegiada de conocimiento interior. Nuestro agradecimiento de corazón.

Sean pues muy bienvenidos a nuestro blog, en el que esperamos encuentren contenidos que puedan ser de su interés. Ésta al menos ha sido nuestra intención al compartirlos con ustedes.

Leili Castella
'Baraka, música con alma'

.

.

diumenge, 28 de maig de 2017

Ramadà 1438


Ramadân Karîm!


Rose:




Pendant le mois de Ramadan, ta poussière devient de l'or
Comme une pierre devenue kohl, elle devient vision,
Cette bouchée que tu mangeas est devenue impure
Mais la patiente que tu avais est devenue regard.

 
 Mowlânâ Rûmî (m. 1273)




dimarts, 16 de maig de 2017

Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj



El Vol Nocturn del profeta Muhàmmad
 o la nit en què el tawhîd es va encarnar






Ara ja fa uns dies (el 27 del mes de Rajab que enguany s’ha correspost amb el 24 d’abril) que es va celebrar un fet d’ importància cabdal en el món islàmic: el viatge per excel·lència de l’islam, Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj , conegut també com el “Vol Nocturn” en virtut del qual el profeta Muhàmmad va viatjar miraculosament a lloms del seu cavall mític buraq de Meca a Jerusalem (al-isrâ’), i d’allà va travessar els cels (al-mi’râj), fins arribar a la presència de Déu (Alcorà 17,1). Diu l’eminent islamòleg Seyyed Hossein Nasr, d’aquesta nit beneïda: “this powerful, central spiritual experience of the Blessed Prophet is the example of spiritual ascent and the model for spiritual life” (*).

Les conseqüències d’aquest viatge formidable han estat, i són, inabastables: “The mi’râj”, continua el professor Nasr, “has served as a source of inspiration for generations of Muslim saints and mystics and has delineated the Islamic cosmos. Also it is the inner experiences undergone by the Blessed Prophet during the mi’râj which are said to be reflected in the movements and litanies of the daily prayers, the alât or namâz that is the central and most fundamental rite of Islam”. No en va una dita cèlebre del profeta de l’islam afirma que “les pregàries diàries són el mi’râj del creient”.

Les fonts tradicionals islàmiques reconeixen doncs que els musulmans poden viure l’experiència del mi’râj, tot i que només en la seva dimensió espiritual (ânî), mentre que el viatge que va realitzar el profeta Muhàmmad va tenir no només  una dimensió espiritual, sinó també corporal (jismânî). Això fa, observa el professor Nasr, que “The mi’râj of the Blessed Prophet, which is so central to Islam, has become at the same time one of the most difficult elements in the teaching of Islam to understand for many young Muslims influenced by the modern scientific world view […] who want to reduce Islam to a rationalism and empty it of all its beauty and grandeur”. Nasr adverteix que l’objecte de la ciència moderna és bàsicament l’estudi de la realitat física, i que per tant exclou altres nivells de la realitat, com pot ser l’espiritual. El prestigi actual de la ciència ha arribat a tal punt que s’arriba a considerar irreal tot allò que no és acceptat des del punt de vista científic.



Cal tenir en compte aquestes observacions per atansar-se al significat pregon del Vol Nocturn del profeta Muhàmmad i entendre les següents paraules de Seyyed Hossein Nasr: “As far as the mi’râj  is concerned, it refers to a journey to the higher states of being and not simply through astronomical space. Moreover, since the spiritual is the principle of the psychic and the psychic is the principle of the physical, it is always possible for the lower level of reality to be integrated and absorbed into the higher.  The ascension of the Blessed Prophet physically as well as psychologically and spiritually meant that all the elements of his being were integrated in that final experience which was the full realisation of unity (al-tawîd). His corporeal ascent signifies also the nobility and dignity of the human body as created by God.”

I el professor Nasr acaba així la seva reflexió: “There is nothing unscientific or illogical about the mi’râj if one understands something of the multiple levels of the traditional universe and the limitations of all of modern science to a single level of reality, namely the physical, no matter how far it is stretched and extended. There is nothing worse than reducing the majestic events associated with the great founders of religion to harmless events of “ordinary life” in order to make them acceptable. This is so much more dangerous at a time when the so-called “ordinary life” has become for the most part trivial and emptied of the dignity and beauty which are characteristic of normal human existence.”


(*) Totes les citacions d'aquesta entrada pertanyen a l’obra de Seyyed Hossein Nasr, Muhammad Man of God, Kazi Publications, Chicago, 1995, pàgs. 29 a 36.




diumenge, 23 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017




De la lectura




Indian Miniature Painting:



LE VER MANGEUR DE LIVRES

J’ai entendu un soir dans ma bibliothèque
Un ver mangeur de livres dire à un papillon :
« Je me suis posé sur les pages d’Avicenne,
J’ai vu maint manuscrit de Farabi,
Mais je n’ai pas encore compris la philosophie de la vie !
Je demeure dans la même obscurité, n’ayant point reçu de lumière. »
Le papillon à demi consumé par la flamme lui répondit :
« Ce trésor précieux, tu no le trouveras en aucun livre :
C’est l’ardeur qui rend plus vive la vie,
C’est l’ardeur seule qui lui donne des ailes ! »



Muhàmmad Iqbal (1877-1938)


Message de l’Orient, Muhammad Iqbal, Les Belles Lettres, Paris, 1956, p.103.


dimarts, 11 d’abril de 2017

La lucidesa de Muhàmad Iqbal (2)




Muhàmmad Iqbal, la lucidesa implacable
(2) 



Moroccan Daydream...:



CULTURE

L'homme se farda d'abord du fard de la culture,
Et fit apparaître blanc comme neige son visage noir.
Il couvrit sa main de fer d'un gant de velours, 
Et ensorcela les gens par sa plume, tout en tirant l'epée de son fourreau.
Ce fourbe a élevé un temple à la paix,
Et dansé alentour sur la mélodie du luth.
Je l'ai connu, lorsque la guerre a révélé son vrai visage:
Il n'était qu'un "verseur de sang"(*) "un ennemi déclaré"(**).


(*) Qoran 2,30.
(**) Qoran 16,4 et 36,77. Ce poème satirique a été écrit à propos de la Sociéte des Nations.

Muhàmmad Iqbal (1877-1938)



Message de l’Orient, Muhammad Iqbal, Les Belles Lettres, Paris, 1956, p.134-135.

diumenge, 2 d’abril de 2017

El savi i les portes


El savi i les portes 


Rabat, Marruecos:


GHANI LE CACHEMIRIEN


Ghani, ce poète au chant de rossignol, ce chantre du Cachemire enchanté
Lorsqu’il était dans sa maison, fermait la porte,
Lorsqu’il sortait de sa maison, laissait sa porte ouverte.
Quelqu’un lui dit : « O poète qui ravis le cœur,
Tout le monde s’étonne de ton action ! »
Quelle belle réponse lui fit cet homme détaché du monde
Mais prince au royaume de l’esprit :
« Ce n’est que de moi que les hommes peuvent tirer profit :
Y a-t-il dans cette maison un autre bien que moi ? »
Tant que Ghani est assis dans son logis
Un bien précieux se trouve dans sa demeure ;
Mais lorsque cet enchanteur n’est plus à la maison,
Il n’est point de maison plus vide que la sienne.


Muhàmmad Iqbal (1877-1938) 

Message de l’Orient, Muhammad Iqbal, Les Belles Lettres, Paris, 1956, p.130.


dijous, 30 de març de 2017

La lucidesa de Muhàmmad Iqbal



Muhàmmad Iqbal, la lucidesa implacable
(1) 




Tile Decoration from Alhambra Palace, Granada, Spain:

LA SOCIÉTÉ DES NATIONS

Afin de bannir la guerre de ce vieux monde,
De braves gens avaient fait un nouveau projet;
Ce que je sais, c’est que quelques voleurs de linceuls
Ont formé une ligue pour distribuer les tombes.

Muhàmmad Iqbal (1877-1938)


Message de l’Orient, Muhammad Iqbal, Les Belles Lettres, Paris, 1956, p.173.

dimarts, 21 de març de 2017

Nowrûz 2017

¡Nowrûz-tân pîrûz!
¡Sâl-é now mobârak!


Imatge relacionada


LE PARFUM DE LA FLEUR

Dans un coin de la roseraie, une houri est venue se blottir.
« Personne », dit-elle, « ne nous a rien appris sur l’autre côté de l’univers.
Je ne comprends pas l’aube, ni le soir, le jour, ni la nuit.
Que signifient ces mots : « Il mourut » ou « il naquit » ?
Elle devint une vague de parfum et apparut au sein des fleurs :
C’est ainsi qu’elle pénétra dans le monde de l’ « hier » et du « demain »,
Elle ouvrit les yeux, devint un bouton de rose, sourit un instant,
S’épanouit, s’effeuilla, tomba par terre.
De cette beauté libérée, il demeure un soupir :
On le nomme le parfum.

Muhàmmad Iqbal (1877-1938)


Message de l’Orient, Muhammad Iqbal, Les Belles Lettres, Paris, 1956, p.93.

dimarts, 7 de febrer de 2017

La dansa de Leila

Leila

Frithjof Schuon

(1907-1998)


Persian Lovers:



Si te viera danzar, oh Leila, mi corazón quedaría
encantado y cautivado en el camino interior.
Si pudiera ver tu rostro, me olvidaría de mí mismo,
ya no podría recordar más el mundo.

Leila: ángel de contemplación -
no sé si eres forma o melodía,
canto de amor, dorado cuento de hadas -
o una llamada de embriagada Eternidad.



Frithjof Schuon, Adastra-Stella Maris, J. J. de Olañeta, Palma de Mallorca, 2007, p. 274.

divendres, 6 de gener de 2017

Els mags de l'Orient

Els tresors dels reis mags de l’Orient

Leili Castella


early 17th century 2 youths:


Pels nens, la nit en què els reis mags de l'Orient arriben amb els seus obsequis, és una nit màgica. Els nens saben que en el silenci i la pau de la nit, i només si dormen, els reis, després d’un llarguíssim viatge des de les llunyanes contrades de l’Orient, arribaran guiats per la llum d’una estrella. Els reis mags entraran sigil·losament a l’interior de llurs cases, on hi trobaran aliments i aigua per a ells i pels seus camells, deixaran els seus regals, i amb el mateix misteri amb què hauran arribat, marxaran. A trenc d’alba, els petits correran a despertar els seus pares i el meravellament es dibuixarà en els seus ulls en veure tot allò que els mags els han deixat.

El viatge dels reis mags d’Orient és un relat d’alt contingut simbòlic que admet més d'una lecutra, i és per això que hom pot observar que en ell hi rauen elements molt significatius per a la tradició de l’islam espiritual. Hi ha en primer lloc la idea del viatge. És ben sabut que el viatge de peregrinació a la ciutat de Mecca és un dels cinc pilars de l’Islam. Seria aquest un viatge exterior, safar zâhir. Però hi ha també, ens diuen els místics de l’islam, el safar qalbî, el viatge del cor. És aquest últim el que anhelen realitzar els gnòstics,  a imatge del viatge del cor per excel·lència de l’islam, l’anomenat al-isrâ' wa-l-mi'râj recollit a la sura 17 de l’Alcorà, en virtut del qual, una nit del mes de rajab, el profeta Muhàmmad, a lloms del seu cavall mític al-burâq,  que significa “raig” o “esclat”, va viatjar de Mecca a Jerusalem, i d’allà va travessar els cels fins arribar a la presència divina.

El viatge dels reis mags d’Orient té lloc, com no podia ser d’altre manera, de nit,  l’espai simbòlic per excel·lència on tenen lloc els besllums del món subtil i on a l’empara de la seva foscor, el viatger pot contemplar el fulgor de les estrelles. També, com ja s’ha apuntat, el viatge del profeta Muhàmmad va tenir lloc de nit, “dans le moment le plus cher aux amants”, en paraules del gran mestre sufí Ibn ‘Arabî (m. 1240), al comentar la citada sura 17 de l’Alcorà.

Els reis mags de l’Orient porten regals, i un dels més fabulosos és recordar-nos l’existència del corrent teosòfic ixraqí o, il·luminatiu, llegat del gran mestre sufí persa de la Llum, Suhrawardí Maqtul (m.1191). Ell va saber pouar en el pensament de l'antiga Pèrsia per rescatar-ne la saviesa de la Llum dels antics mags o savis, reformulant-la i perllongant-la des del pensament islàmic. La paraula ixrâq, "orient", no és en aquest context una mera referencia geogràfica o ètnica, sinó que té un profund sentit espiritual: "La luz que se levanta en Oriente es la manifestación o epifanía primordial del ser y es, correlativamente, la percepción espiritual que tiene lugar en las conciencias. Así como oriente es, en el mundo sensible, el lugar por el que el Sol rompe las tinieblas de la noche con los primeros resplandores de la aurora, así también designa, en el cielo espiritual del alma, el instante epifánico del conocimiento de sí, un conocimiento que es básicamente, presencia a sí mismo del ser que conoce, quien, en su conocer, es uno con el conocimiento. "[1]

El fabulós coneixement que ens porten els mags d’Orient no és un mer coneixement teòric: implica, igual com en els nens el matí de reis, un meravellament (hayra) extraordinari, “un évènement de l’âme”, ens dirà Henry Corbin, el qual afegirà: “pour que la doctrine devienne événement de l’âme, il faut que le pèlerin mystique s’éveille à la conscience de cet événement comme de quelque chose qui lui arrive réellement à lui, et dont il est en sa personne la réalité et la vérité”. [2]

Els reis mags d’Orient ens recorden doncs la font d’inacabable saviesa que rau a l’ ishrâq, i els nens ens indiquen com atansar-nos al misteri. Els gnòstics de l’islam distingeixen tres tipus de viatge: el viatge envers Déu; el viatge en Déu que submergeix a aquell qui l’emprèn en un meravellament sense fi; i el que en definitiva realitzen els mags de l’Orient, el viatge a partir de Déu, el qual no té altre finalitat que regalar i compartir els tresors de saviesa amb tots aquells qui acceptin les lleis del viatge.


[1] Sihâboddîn Yaha Sohravardï, El encuentro con el ángel, Trotta, Madrid, 2002, p. 15.
[2] Sohravardî, L’Archange Empourpré, Paris, Fayard, 16, p. 228. Traducció del persa i de l’àrab a càrrec  d’Henry Corbin.




diumenge, 25 de desembre de 2016

Riera i Aragó, D'avions i submarins



Josep Maria Riera i Aragó o l'avió per volar de matinada sobre els rius d’Orient

 Leili Castella


Recalen actualment a Barcelona importants exposicions internacionals d’art, i això fa que d’altres d’aparentment menys enlluernadores puguin passar desapercebudes. És per això que cal fer esment de l’exposició que  la Galeria Eude dedica a l’obra, plena de màgia i delicadesa, de Josep Maria Riera i Aragó.

Nascut l’any 1954 a la ciutat comtal, Riera i Aragó ha anat desenvolupant la seva obra escultòrica, pictòrica i gràfica a través de l’estudi incansable d’unes poques formes carregades de simbolisme: submarins, vaixells, arquers, avions i zepelins.

Fascinat per treballar materials que ja han tingut una vida útil i en comencen una  altra d’insospitada, Riera i Aragó no ha dubtat a utilitzar per a les seves escultures peces de coure de la teulada de la catedral de Gante o fragments d’acer del vell remolcador Montserrat comprats al port de Barcelona.

Resultat d'imatges de riera i aragó

Meravellat pel cel i pel mar, Riera i Aragó fa que les seves figures sorgeixen d’un espai intermedi en el qual allò que és subtil es materialitza mentre que allò que és material es subtilitza. I és així com els avions volen en immensos mars de sorra i els vaixells floten en cels infinits. Els moviments dels artefactes de Riera i Aragó desprenen silenci, lentitud i poesia. Cada obra expressa matisos importants, tal com queda reflectit en cadascun dels seus títols: “Avió per passar desapercebut entre els ocells”, “Submarí per navegar per la lluna plena”, “Submarí per mirar estrelles els dies ennuvolats”, “Avió per volar de matinada sobre els rius d’Orient” o “Avió utilitzable per a nens fins als  anys”.  

Imatge relacionada

Les obres de l'artista són plenes de llibertat i de puresa i per això només pot entendre-les i gaudir-ne amb plenitud aquell qui sap mirar-les amb els ulls nets dels infants. De fet vàrem visitar l’exposició amb un nen ben petit, el qual, tot just entrar, va aparcar el seu patinet  per anar a tocar un dels submarins exposats. La galerista, lluny de prohibir-li que el toqués, el va posar a les seves mans. El petit, després d’observar-lo atentament, va afirmar que era un submarí que no podia avançar perquè li faltava una hèlix. La galerista li va contestar que tenia tota la raó, que l’escultor l’havia fet així perquè no volia que el submarí avancés. Va començar aleshores una intens intercanvi d’opinions entre el nen i la senyora mentre anaven comentant les diverses obres mostrades.

Resultat d'imatges de riera i aragó

Tal va ser la connexió entre ambdós, que al final del recorregut la galerista va dir al nen que si volia fer un dibuix de com entenia que havia de ser un submarí que pogués navegar, el faria arribar al Sr. Riera i Aragó. El petit va acceptar amb gust i amb un llapis daurat va fer dos dibuixos mecànicament molt minuciosos. I vet aquí que des de fa uns quants dies, als submarins i avions de Josep Maria Riera i Aragó els fan companyia un submarí amb les hèlixs suficients per navegar i un Titànic del color de l’or.


Riera i Aragó, D’avions i submarins. Galeria Eude. Barcelona, Consell de Cent, 278. Fins al 5 de gener.

divendres, 16 de desembre de 2016

Shab-i 'arûs - 2016

Shab-i 'arûs - 2016
Aniversari de la mort de Hazrat Mawlânâ Rûmî


(17 de desembre de 1273 - 17 de desembre de 2016)




Imatge relacionada


Notre mort, c'est nos noces avec l'éternité.
Quel est son secret? "Dieu est Un". (*)

Mawlânâ Rûmî (m. 1273)



 (*) Mawlânâ Djalâl od-Dîn Rûmî, Odes mystiques, Éditions du Seuil, Paris, 1973, p. 318, en traducció d’ Éva de Vitray-Meyerovitch i Mohammad Mokri.