Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

divendres, 23 d’octubre de 2015

Ashura



Dia de la Ashura
10 Muharram 1437



Mosque of Imam Hussein in Karbala, Iraq:




Ra's al Husayn
Los fieles oran en tu mezquita,
los sufíes entonan los Nombres de Dios,
los nacimientos y las muertes
puntean las visitas a tu lugar sagrado,
oh Husayn,
tú que fuiste la luz de los ojos
de quien Dios amó por sobre todas sus criaturas.
(...)
La Verdad a cuya morada tus reliquias terrenas
nos guían a través de la baraka que derraman,
nos evocan el mensaje de tu vida,
que no es otro que el triunfo final de la Verdad.
Ella sola habrá de tener la última palabra.



Seyyed Hossein Nasr (1933-)

dijous, 22 d’octubre de 2015

De la primavera i la tardor



De la primavera i la tardor




autumn:


Autum is the Spring of the Gnostics *

.....
With the Autumn breeze the tree colors turn,
Forests become a rainbow of shimmering hues,
Yellows and purples and reds vie with the greens,
In a geometry sublime, intricate beyond our ken,
To create a symphony of forms of endless beauty.
Nature dresses in her most noble garb,
To be worthy of being present before that Majestic King,
To whom all things do return.
And return it does as its colors diminish,
As hues fade away into a subtle colorlessness,
Which yet all colors contains, a death which is also new life.

The gnostic lives in this world of change,
Aware constantly of the Return,
The Return which the origin of true life is.
He sees in Autumn's majesty, that Return for which he yearns,
Which for him is the Spring of heavenly life.
If Spring be the origin of life below, 
Autumn is the Spring of eternal life,
That life for the Return to which the gnostic lives here on earth,
And so for him Autumn is the Spring of life divine,
Heralding the Return to that life that never ends.

Seyyed Hossein Nasr (1933-)



*This is a famous Sufi saying (khazân bahâr-i 'urafâst)