Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

divendres, 23 d’abril de 2021

dimarts, 13 d’abril de 2021

Ramadà

Ramadân Karîm! 


Dans mon enfance, le Ramadan était un mois de contemplation, de concentration, de solitude, de nuits de veille passées dans les prières. C'est à la fin du mois seulement qu'était célébrée la "fête du Ramadan", appelée aussi "fête du sucre" (şeker bayrami); les enfants recevaient des vêtements neufs qu'ils portaient lors des nombreuses visites chez les uns et les autres, ou on leur offrait à profusion bonbons, chocolats, menues piécettes.

Kudsi Ergüner, La Flûte des origines. Un Soufi d'Istanbul. Terre Humaine, Plon. Paris, 2013. Pàg. 129.

dissabte, 27 de març de 2021

Nit del Perdó

Laylat al-Barâ'a,

Nit del Perdó

 15 de sha'bân 1442


~ Espectacular Moon ~:



Si tu ne dors pas un soir, ô beauté pareille à la lune,
Le trésor de l’éternité apparaîtra à tes yeux.
C’est le soleil de l’invisible qui te réchauffera pendant cette nuit,
C’est le collyre du mystère qui t’ouvrira les yeux.
Ce soir, lutte contre toi-même, ne t’endors pas
Afin de découvrir les largesses que répand la joie.


Mowlânâ Rûmî (m. 1273)

dissabte, 20 de març de 2021

De la primavera


¡Nowrûz-tân pîrûz!
¡Sâl-é now mobârak!



How does a dead seed gain life inside the earth?
The earth's secret becomes apparent, yet it is hidden from sight

Mowlânâ Rûmî, (m. 1273) 
Diwân-e Shams-e Tabrîzî núm.1121

dimecres, 24 de febrer de 2021

El poema. Joan Margarit

 El poema

Joan Margarit

(1938-2021)


Damunt la taula hi ha una llibreta.
Abans d'anar a dormir, mires l'última pàgina.
Retocat i difícil de llegir, mostra paraules
suprimides.
D'altres noves en els marges.
Ratlles que creuen el paper
per traslladar un vers d'un lloc a un altre.
En revisar-lo una vegada més, t'atures en llegir:
Aquests poemes busquen des d'on tornar a estimar.
Vas fins a la finestra:
en le carrrer no hi ha ningú.
I tornes a la taula,
on el poema continua.
és aquí, amb tu.

Joan Margarit, Des d'on tornar a estimar. Proa, Barcelona, 2015. Pàg. 95.

dijous, 24 de desembre de 2020

De Maria i de Jesús

 De Maria i de Jesús




Elle devint enceinte de l'enfant, puis elle se retira dans un lieu éloigné. Les douleurs de l'accouchement la surprirent auprès du tronc du palmier. Elle dit: "Malheur à moi! Que je sois morte avant cet instant! Et que je sois totalement oubliée!" L'enfant Jésus qui se trouvait à ses pieds l'interpella: "Ne t'attriste pas! Ton Seigneur a fait jaillir un ruisseau à tes pieds. Secoue vers toi le tronc du palmier, il fera tomber sur toi des dattes fraîches et mûres. Mange, bois et que ton oeil se réjouisse!"

Alcorà 19, 22-26

dijous, 17 de desembre de 2020

Nit de Noces

 Shab-i' arûs

Aniversari de la mort de Mowlânâ Rûmî


La mine de toute beauté, la vraie mine, voilà ce que je désire

Mowlânâ Rûmî (m. 1273)

*

Mowlânâ Rûmî, Dîvân-e Shams-e Tabrîzî, (441). Traduït per Leili Anvar a Rûmî, Éditions Entrelacs, Paris 2004. Pàg. 258.

dilluns, 23 de novembre de 2020

Ales per volar

Que ens creixin ales per volar



When the earth suddenly opens up under our feet, we have but two choices: Either to sink into the abyss below or to grow wings and fly into the illimatable sky. Let us grow wings and fly, remembering the Quranic verse, Kullu man 'alaybâ fân wa yabqâ wajhu rabbika dhû'l-jalâli wa'l-ikrâm, which can be rendered as, "All other than Him perish, ant there remains the Face of thy Lord, Possessor of Majesty and Generosity". That Face is also in a sense the face that we turn to God. May the present tragedy aid us to turn not our back but our face to Him.

Seyyed Hossein Nasr, A Brief Spiritual Reflection on the Current Pandemic. Sacred Web 45.

Fotografia: Mustafa Dedeoǧlu, 

dimarts, 3 de novembre de 2020

De joies i rajos

 De les joies que irradien


Il n'est pas étonnant que l'on mette un joyau (gowhar) dans un coffret épais, qu'on enroule le tout dans une serviette noire, qu'on le cache sous dix étoffes et qu'on le tire dans la manche ou dans la pelisse. De sorte qu'on ne le voie pas. [...] Bien que le joyau soit enveloppé dans ces étoffes, le joyau a un rayon (sho'à) qui irradie au dehors. La personne qui possède une vision parfaite reconnaît ce qui n'a pas été porté dehors.

Shams de Tabriz, La quête du Joyau. Traduction de Charles-Henri de Fouchécour. Éditions du Cerf. Paris, 2017. Pàg. 85.

dijous, 1 d’octubre de 2020

De la llet dolça com un sucre

 De la llet dolça com un sucre



Il faut du temps au sang pour se transformer en lait
Tant que ton destin n'a pas mis au monde un nouveau-né
Le sang, sache-le, ne devient pas du lait sucré.

 *

Djalâl-od-Dîn Rûmî, Mathnawî, II, 1-6. Traducció de Leili Anvar a Rûmî, Entrelacs, Paris, 2004, pàg. 118.


dijous, 30 de juliol de 2020

L'ànima de la creació

L'ànima de la creació

Orange Rose by Mike Oberg 

Au-delà des sons entendus par la seule oreille, il y a une âme des mélodies et du rythme qui ne dépend pas des instruments ou chanteurs. Cette âme qui anime les séances du sama' est la force même qui donne vie à toute chose, elle est la marque de la présence divine dans toutes les choses crées.

Leili Anvar, Rûmî, la religion de l'amour. Éditions Entrelacs, Paris, 2004, pàg. 96. 

La roba de la intimitat

La roba de la intimitat

Whirling Dervish by by Suppiluliuma. S)

                                      J'ai reçu la robe d'investiture des mains du Prophète
                                      (sur lui la paix)
                                      non pas une robe qui se déchire
                                      et devient haillons an bout de deux jours
                                      que l'on jette dans une chaudière
                                      ou qui sert aux soins d'hygiène.
                                      Non
                                      c'est la robe de l'intimité
                                      une intimité au-delà de toute compréhension
                                      une intimité qui échappe au passé
                                      au présent
                                      au futur.
                                      Qu'est ce que hier, aujourd'hui ou demain pour l'amour?

Shams al-dîn Tabrîzî, Maqâlât. Maq. 134. Traducció Leili Anvar a Rûmî la religion de l'amour. Editions Entrelacs, Paris, 2004, pàg. 84.

dimarts, 2 de juny de 2020

Dels colors i dels signes


Dels colors i dels signes


How to Photograph a Solar Eclipse


Un altre signe Seu, miraculós, que Ell ha fet,
és que creà els cels i la terra,
les diferències de les vostres llengües,
la varietat de tots els colors de la vostra pell.
Això són signes miraculosos, per a la gent que vol saber!

Alcorà, 30,22


dissabte, 16 de maig de 2020

Del dejuni i del silenci


Maryam o el dejuni silenciós

mopana-unfulfilled-love-01

“No hi ha cap versicle de l’Alcorà que no tingui una “esquena” i un “ventre””, diu Qâshânî (m. 1329) a la Introducció dels seus Comentaris esotèrics de l’Alcorà (1). No hi cap versicle de l’Alcorà que no tingui un sentit exotèric i un d’interior.

ṣawm  és el terme alcorànic que es refereix al dejuni que els musulmans practiquen durant aquest mes de Ramadà. El seu sentit exotèric queda recollit als versicle 2.183 i següents del Llibre Sagrat: “Se us ha prescrit el dejuni...” (2). L’arrel de la paraula ṣawm  (format per les lletres ص م  ) dona, efectivament,  com a primer significat, “fer dejuni, abstenir-se, fer abstinència” (3).

Però ṣawm també té un sentit interior. La mateixa arrel ens hi condueix desvelant els següents camps  semàntics : “abstenir-se de parlar, arribar l’hora del zenit, posar-se a l’ombra, calmar-se”. Podria dir-se doncs que el “ventre” del dejuni és el silenci. I curiosament, la figura alcorànica que millor coneix el secret d’aquest silenci és Maryam (Maria, mare de Jesús) (4). L’Alcorà ens explica que des de ben petita Maryam vivia retirada al Temple sota la protecció del seu oncle Zacaries. Hi habitava en estat de puresa, de calma fonda. En silenci. Per això no és d’estranyar que més endavant, Maryam oferís a Allâh, en la seva manifestació de Rahmân (5) un dejuni de silenci (Alcorà 19.26).

l’Alcorà presenta Maryam com un signe de la misericòrdia divina (Alcorà 21.91). Al seu voltant neixen històries plenes de gràcia i de fertilitat miraculosa. La seva pròpia mare la va concebre en edat molt avançada, igual com Zacaries i la seva dona van concebre el seu fill Yahya malgrat la vellesa d’ell i l’esterilitat d’ella (Alcorà 3.40).

Meravellosament, prop de Maryam sempre hi havia fruits: quan vivia al Santuari, cada cop que Zacaries la visitava hi trobava provisions, aliments. Ell se n’exclamava i la nena Maryam li responia amb serenitat que eren dons que li venien d’Allâh (Alcorà 3.37). I quan anys després Maryam va sentir els dolors del part, Allâh li va indicar que sacsegés un tronc de palmera del qual van caure deliciosos dàtils madurs (Alcorà 19.25). El seu silenci era fèrtil, i per això del seu ventre en va néixer Jesús, símbol del Verb, de la Paraula. De fet, Maryam i el seu fill formen un binomi inseparable. Molt sovint Jesús és nombrat com “Jesús-fill-de-Maria” com si l’Alcorà volgués fer-nos comprendre que no hi ha paraula verídica que no neixi del silenci.

Les coses, però, no acaben ací. La història de Maryam i del seu fill no és ni un relat del passat, ni ens és aliena. Mowlânâ Rûmî (m.1273) ens fa entendre que Jesús simbolitza l’espurna de l’esperit que nia en l’ànima de cadascú de nosaltres. Diu Mowlânâ: “El nostre cos s’assembla al de Maria: en cadascun de nosaltres hi habita un Jesús, però mentre no es manifestin en nosaltres els dolors del part, el nostre Jesús no naixerà mai”(6). Els dolors del part són el símbol de la cerca espiritual. Cal arribar a l’arbre de palma i sacsejar-lo per tal que doni fruits dolços i saborosos.  Quan en som dignes, continua explicant Mowlâna, l’Esperit diposita en nosaltres una perla fecundant, i “Quan l’ànima ha estat fecundada per l’Ànima de l’ànima, aleshores aquesta ànima fecunda el món” (7). Lili Castella


(1) Les Commentaires esotériques du Coran d’après ‘Abd al-Razzâq al-Qâshânî, Les Deux Océans, Paris, 1980, pàg. 15.
(2)Alcorà 2.183-185 i 187.
(3) Une approche du Coran par la grammaire et le lexique, Maurice Gloton, Albouraq, Beyrouth, 2002.
(4) Maryam és una figura molt singular en l’ Alcorà. És l’única dona que hi és esmentada pel seu nom. La seva història queda recollida principalment en la bellíssima sura 19 de l’Alcorà, coneguda precisament com a Maryam.
(5) Rahmân, arrel  ر  ح  م  “Idea de lloc dilatable en el qual és depositada la llavor que actualitza les possibilitats segons un procés d’amor, d’on la idea de matriu, de misericòrdia, d’amor expansiu...” Gloton, opus cit.
(6) Rûmî, Mathnawî, II, 93 i ss. 
(7) Rûmî, Mathnawî, II, 1184 i ss.


dijous, 23 d’abril de 2020

Sant Jordi - Ramadà


 Llegeix!

Alcorà 96.1


Album folio fragment with scholar in a garden; 1610-15 mughal. painted by muhammad 'ali. | Museum of Fine Arts, Boston

Sant Jordi, la festa dels llibres i de les roses, coincideix enguany amb l’inici del Ramadà, un mes sagrat pels musulmans perquè en una de les seves nits, l’Alcorà va ser revelat. I resulta que “ Iqra’! ” “Llegeix!”, va ser la primera paraula que Déu, a través de l’àngel Gabriel, va adreçar a Muhàmmad (Alcorà 96.1).

Per comprendre el sentit primordial de les paraules revelades, als sufís els agrada submergir-se en les seves arrels (*). Precisament l’arrel de “ Iqra’ ”, formada per les lletres ق ر ء, desplega una meravellosa constel·lació de significats. Els primers camps semàntics que recullen els diccionaris (*) es refereixen a “llegir, aprendre, recitar, dir, i transmetre”. Però també a “reunir allò que està dispers”. Llegir consistiria doncs a reunir lletres per formar paraules, paraules per formar frases, i així successivament. Com a forma de “reunir allò que està dispers”, el diccionari Biberstein-Kazimirski menciona el fet de “ reunir l’aigua en un sol reservori”. L’aigua és vida, però si l’imaginem en ple desert aràbic, l’aigua és Vida en majúscules. Sembla com si la lectura de la qual ens parla l’Alcorà hagués de ser una lectura fèrtil, generadora d'una única i infinita trama de vertadera Vida. 

I sorgeix aleshores un nou camp semàntic de l’arrel ق ر ء: “estar prenyada una femella, contenir un embrió”. I encara un altre: “parir”. La lectura consistiria doncs en donar a llum al veritable significat de les coses. Dins d’aquest mateix camp de significat, els diccionaris ens remeten a la imatge de “mantenir la femella apart en un encerclat per donar a llum”. Curiosament la primera revelació la va tenir Muhàmmad durant un retir a la cova de Hirâ. En soledat, i en el més absolut silenci; amb la pulcritud interior d’un full en blanc.

L’ésser humà pot posar-se en disposició de rebre, però el coneixement no deixa de ser un do. L’àngel Gabriel va dir amb vehemència a Muhàmmad: “Llegeix”, i va afegir, “en nom del teu Senyor, que és qui t’ha creat”. L’arrel  ق ر ء  també fa referència “als vents quan bufen en les seves èpoques habituals”, com si el llegir, en el seu sentit més profund, fos un do transmès mitjançant l’alè diví quan arriba el moment oportú.

L’Alcorà ens mostra que el llegir està profundament lligat al fet íntim i secret de donar a llum, d’engendrar, de donar un fruit. La comprensió és l’emanació natural del significat que necessita ser dit. I aquest constant anar a la font per compartir l’aigua pura que hi troben, és el camí que transiten incansablement els místics, els poetes, i seguint el seu estel, tots aquells qui estem enamorats de la lectura. Lili Castella.

(*) Veure Dictionnaire Arabe-Français par A. de Biberstein-Kazimirski, Maisonneuve et Cie, Éditeurs, Paris 1860. Arabic-English Lexicon by Edward William Lane, Librairie du Liban, Beirut, 1968. Une approche du Coran par la grammaire et le lexique, Maurice Gloton, Albouraq, Beyrouth, 2002.


dissabte, 4 d’abril de 2020

Dificultats i riqueses


De dificultats i riqueses

This rose is so lovely. It reminds me or an orange creamsicle. I'd love to incorporate this flower into a wedding.

Junt amb la dificultat hi ha una riquesa.
Certament, junt amb la dificultat hi ha una riquesa.

Alcorà, 94, 5-6

diumenge, 22 de març de 2020

El vol nocturn del profeta Muhàmmad


Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj, 

el vol nocturn del profeta Muhàmmad

27 de rajab de 1441




Ceci n’est pas comme l’ascension d’un être humain ver la lune, non ; 
mais comme l’ascension de la canne à sucre vers le sucre.

Mathnawí, IV, 553.

Mowlânâ Rûmî (1273)

divendres, 20 de març de 2020

De la primavera

¡Nowrûz-tân pîrûz!
¡Sâl-é now mobârak!


Prunier du Japon en fleurs (via wonderfulbreizh.fr)

Si la terre et les montagnes n'aimaient pas d'amour
Les plantes, de leur ventre, ne pourraient pas pousser

Mowlânâ Rûmî, (m. 1273) 


Diwân-e Shams-e Tabrîzî núm 2674. Traduït per Leili Anvar a Rûmî, Entrelacs, Paris, 2004,  pàg. 227

dijous, 19 de març de 2020

Allò que s'obra al tancar


D'allò que s'obre al tancar


See the World Through Pattern and Colour, islamic-cultures: basanteta: Sufism Chill...

If the tekke is closed, then you must become the tekke (*)

Cheij Saadeddin Heper (**)

(*) Tekke: en turc, lloc de reunió dels dervixos. Kemal Atatürk en va ordenar el tancament en virtut de la Llei 677 de 13 de desembre de 1925. 

(**) Cheij Sadettin Heper (1899-1980) va ser un reconegut instrumentista de qudum (timbals). Va acompanyar la cerimònia del gir als tekkes de Eyyûb i de Galata. D'aquest últim en va ser el darrer mestre de música.

(*)

 Rumi and the Whirling Dervishes, Shems Friedlander. Archetype, Cambridge, 2003, pàg. 119.

dimecres, 18 de març de 2020

De núvols i sucre

De núvols i sucre


Sunset-lit cumulus clouds over Grand Traverse Bay


Quand l'eau de la mer a voyagé dans l'air jusqu'au nuage
Elle se transforme en sucre (*) car de l'amertume elle se libère

*

(*) "Sucre" est une traduction de halvâ, sorte de pâte à base de sucre et d'huile qui représente en poésie la douceur extrême, opposée à toutes les saveurs acides, amères ou salées, saveurs qui se recoupent et se confondent d'ailleurs dans le vocabulaire littéraire.

Mowlânâ Rûmî, Diwân-e Shams-e Tabrîzî núm. 214. Traducció de Leili Anvar a Rûmî, Éditions Entrelacs, Paris 2004, pàg.26.


dimarts, 17 de març de 2020

De la flauta i del sucre. Degustació espiritual


De la flauta de canya... i de sucre


alternativas al azúcar blanco

I said: "Will you not give me a portion of this sugar?"
He said: "No!" (Ney!) -but he did not know that ney (reed, sugarcane) is sugar!

*
Mowlânâ Rûmî, Dîwân, Rubâ'î núm. 224. Citat a A Two-Colored Brocade, Annemarie Schimmel, The University of North Carolina Press, 1992, pàg. 436, nota 17.

divendres, 6 de març de 2020

De la degustació espiritual

De pastanagues i halwa

Resultado de imagen de halva

Un villageois vint dans une ville et devint l'hôte d'un citadin. Le citadin lui apporta du halva et le villageois en mangea avec appétit. Il dit: "O citadin! Jour et nuit on m'avait appris à manger des carottes. A présent que j'ai goûté du halva, les carottes me paraissent fades. Maintenant, chaque fois que je ne pourrai trouver du halva, je serai malheureux." Quand le villageois a goûté du halva, il se prend à désirer la ville, parce que le citadin a charmé son coeur; donc, inéluctablement, il suivra son coeur.

Le Livre du Dedans, Djalâl-ud-Dîn Rûmî, traduit et présenté par Eva de Vitray-Meyerovitch. Albin Michel, 1997, Paris. Pàg. 277.

dissabte, 29 de febrer de 2020

De la dolçor

De la dolçor

Rose Flavored Turkish Delight (Covered With Icing Sugar) Enjoy these treats with coffee or tea, or give as a gift to a loved one.  Turkish delight or

Quelle beauté, qui anime la vie,
Es-tu, dedans notre vie même?
À la vie, qu'est-e qu tu montres?
Pouquoi es-tu tant sucre?

Mowlânâ Rûmî (m. 1273)

Le livre de Chams de Tabriz, par Mowlânâ Djalâl-od-din Mohammad  Balkhi. Traduit du persan par M. Tajadod, N, Tajadod et J. C. Carrière. Éditions Gallimard. Paris, 1993. Pàg.78.