Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

diumenge, 22 de maig de 2016

Nit del Perdó

Laylat al-Barâ'a,

Nit del Perdó

 15 de sha'bân 1437



~ Espectacular Moon ~:



Si tu ne dors pas un soir, ô beauté pareille à la lune,
Le trésor de l’éternité apparaîtra à tes yeux.
C’est le soleil de l’invisible qui te réchauffera pendant cette nuit,
C’est le collyre du mystère qui t’ouvrira les yeux.
Ce soir, lutte contre toi-même, ne t’endors pas
Afin de découvrir les largesses que répand la joie.


Mowlânâ Rûmî (m. 1273)

diumenge, 15 de maig de 2016

Nakba 2016


                                          Nakba, 2016





Dijo: Aquí vi una luna reluciente 
de tristeza impoluta, como una naranja en la noche,
guiándonos campo a través por las sendas del éxodo...
Sin ella, las madres no hubieran encontrado a sus hijos.
Sin ella, los que andaban perdidos en la noche no habrían leído sus nombres
de repente: "Refugiados",
huéspedes del viento

Entonces mi ala era pequeña para el viento...
Creía que al lugar le daban nombre
las madres y el olor de la salvia. Nadie me había dicho que su nombre fuera país,
que detrás del país hubiera fronteras, que detrás de
las fronteras hubiera un lugar para nosotros llamado diáspora 
y exilio. Aún no necesitaba la identidad.
Pero ellos... Los que habían venido en 
tanques se llevaron 
el lugar en sus furgones,
visto y no visto.

El lugar son los sentimientos.

Mahmud Darwix (1941-2008)


dijous, 5 de maig de 2016

El Vol Nocturn



Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj, 

el vol nocturn

27 de rajab de 1437





Ceci n’est pas comme l’ascension d’un être humain ver la lune, non ; 
mais comme l’ascension de la canne à sucre vers le sucre.

Mathnawí, IV, 553.

Mowlânâ Rûmî (1273)