Nit del Perdó

Laylat al-Barâ'a,

Nit del Perdó

 15 de sha'bân 1442

Si tu ne dors pas un soir, ô beauté pareille à la lune,

Le trésor de l’éternité apparaîtra à tes yeux.

C’est le soleil de l’invisible qui te réchauffera pendant cette nuit,

C’est le collyre du mystère qui t’ouvrira les yeux.

Ce soir, lutte contre toi-même, ne t’endors pas

Afin de découvrir les largesses que répand la joie.

Mowlânâ Rûmî (m. 1273)

De Maria i de Jesús

 De Maria i de Jesús

Elle devint enceinte de l'enfant, puis elle se retira dans un lieu éloigné. Les douleurs de l'accouchement la surprirent auprès du tronc du palmier. Elle dit: "Malheur à moi! Que je sois morte avant cet instant! Et que je sois totalement oubliée!" L'enfant Jésus qui se trouvait à ses pieds l'interpella: "Ne t'attriste pas! Ton Seigneur a fait jaillir un ruisseau à tes pieds. Secoue vers toi le tronc du palmier, il fera tomber sur toi des dattes fraîches et mûres. Mange, bois et que ton oeil se réjouisse!"

Alcorà 19, 22-26

Nit de Noces

 Shab-i' arûs

Aniversari de la mort de Mowlânâ Rûmî

La mine de toute beauté, la vraie mine, voilà ce que je désire

Mowlânâ Rûmî (m. 1273)

*

Mowlânâ Rûmî, Dîvân-e Shams-e Tabrîzî, (441). Traduït per Leili Anvar a Rûmî, Éditions Entrelacs, Paris 2004. Pàg. 258.

El vol nocturn del profeta Muhàmmad

Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj, 

el vol nocturn del profeta Muhàmmad

27 de rajab de 1441

Ceci n’est pas comme l’ascension d’un être humain ver la lune, non ; 

mais comme l’ascension de la canne à sucre vers le sucre.

Mathnawí, IV, 553.

Mowlânâ Rûmî (1273)

De Maria i de Jesús

De Maria i de Jesús

Elle (Marie) le porta donc et s'isola avec lui en un lieu écarté.

Les contractions de la parturition la saisirent près du stipe du datttier. Elle dit: "Hélas, si j'avais pu mourir avant ceci! Et que n'ai-je été totalement oubliée (lit. un oubli qu'on oubli)!"

Il (Jésus?) l'appela alors de dessous elle: "Ne t'attriste point! Ton Enseigneur vient de mettre sous toi une source qui se répand.

Secoue vers toi le stipe du dattier, il fera choir sur toi des dattes mûres et fraîchement cueillies.

Mange et bois et que ton oeil (essentiel) demeure réjoui.

Alcorà 19, 22-26

Traducció de Maurice Gloton a Jésus le Fils de Marie dans le Coran et selon l'enseignement d'Ibn 'Arabî. Albouraq: Beyrouth-Liban: 2006. Pàgs. 305 a 307.

Shab-i 'arûs

Shab-i'arûs

Aniversari de la mort de Hazrat Mawlânâ Rûmî

Pendant longtemps j'ai cherché l'image de mon âme, amis nul ne réfléchissait mon image. [...]
J'ai dit 'O mon coeur, recherche la Miroir Universel, va vers la mer; tu n'atteindras pas ton but par la seule rivière.'

Dans cette quête, ton esclave est arrivé enfin au lieu de ta demeure, comme les douleurs de l'enfantement conduisirent Marie vers le palmier.

Quand ton oeil est devenu un oeil pour mon coeur, mon coeur aveugle s'est noyé dans ta vision.

J'ai vu que tu étais le Miroir Unversel pour toute l'éternité: j'ai vu dans tes yeux ma propre image.

J'ai dit: 'Enfin, je me suis trouvé moi-même: dans ses yeux j'ai trouvé la Voie de Lumière.’

Djalâl-od-Dîn Rûmî, Mathnawî, II, 93 i ss. Traducció Eva de Vitray-Méyérovitch. Éditions du Rocher, 1990.

Nit del Poder, Nit del Destí

Laylat al-Qadr

Nit del Poder, Nit del Destí

27 Ramadân 1440

Con el nombre de Allah, el Rahmân, el Rahîm

1. Lo hemos revelado la Noche del Destino.

2. ¿Qué te hará saber lo que es la Noche del Destino?

3. La Noche del Destino es mejor que mil meses.

4. Descienden los Malâika y el Rûh en ella, con el permiso de su Señor, para todo asunto.

5. Ella es paz hasta que despunta el alba.

Corán, 97

“Esta azora habla de una noche (laylat) formidable, aquella en la que el cielo y la tierra se comunicaron, y en su centro apareció el Corán. Se trata de la noche en la que el Libro comenzó a ser depositado en el corazón de Muhammad (s.a.s) y que iría brotando a lo largo de veintitrés años, acompañando su vida y la de la primera Comunidad musulmana. Eso ocurrió la Noche del Qadr, una Noche extraordinariamente valiosa en la que se dejaron vislumbrar la Fuerza y el Poder de Allah presentes en todo y rigiendo cada realidad. El término Qadr destaca esos dos valores: mérito y destino."

Abderramán Mohamed Maanán, Tafsîr

L'àdab del cal·lígraf

De l’àdab del cal·lígraf (1)

Pablo Khalid Casado

The Qalam and its Shavings

The qalam we use to write calligraphy might seem like a simple piece of bamboo, but for Muslim calligraphers it has a very special significance and a number of rituals are closely connected to the qalam [pen].

In Muslim literature, we find that the first thing God created was the qalam, and its duty was to record every event that happens in one’s life. Similarly, we find that in the Qur’an a whole chapter, Surat al-Qalam, the sixty-eight chapter, takes its name from the qalam.

We should also keep in mind that the calligrapher spends a great amount of time every day, and during his whole life, with the qalam in his hand, such that the  qalam becomes a prolongation of the calligapher’s hand. A prolongation which is used to express some ideas and feelings on the paper. The qalam therefore, is the most sacred tool for a calligrapher.

As such, a ritual respected by students of calligraphy is to keep all the shavings you get every single time you cut and sharpen your qalam. Most of what calligraphers write, not everything but most of it, is directly related to Qur’anic verses of Hadiths (teachings from the prophet Muhammad). And this is one of the reasons why we keep the shavings of the qalam; we don’t want to throw a part of the tool we use to write sacred texts to the trash and mixt them with garbage.

Therefore, the tradition says that the calligrapher has to keep all his shavings since the day he starts learning calligraphy until the day that he dies, and when death falls upon a calligrapher, his family collects the shavings and puts them to fire in boiling the water they will use, to wash the body of the calligrapher (in Muslim tradition, the family is still in charge of the deceased’s body). In other words, when the calligrapher disappears from this world in its material form, the shaving of his qalam also disappears.

Khalid Pablo Casado, The art of Islamic Calligraphy: Rituals and Traditional Art. themaydan.com January 8, 2018.

Fotografia: http://www.sacred-lines.com/

Laylat al-Qadr 1438

Laylat al-Qadr

Nit del Poder, Nit del Destí

27 Ramadân 1438

Con el nombre de Allah, el Rahmân, el Rahîm

1. Lo hemos revelado la Noche del Destino.

2. ¿Qué te hará saber lo que es la Noche del Destino?

3. La Noche del Destino es mejor que mil meses.

4. Descienden los Malâika y el Rûh en ella, con el permiso de su Señor, para todo asunto.

5. Ella es paz hasta que despunta el alba.

Corán, 97

“Esta azora habla de una noche (laylat) formidable, aquella en la que el cielo y la tierra se comunicaron, y en su centro apareció el Corán. Se trata de la noche en la que el Libro comenzó a ser depositado en el corazón de Muhammad (s.a.s) y que iría brotando a lo largo de veintitrés años, acompañando su vida y la de la primera Comunidad musulmana. Eso ocurrió la Noche del Qadr, una Noche extraordinariamente valiosa en la que se dejaron vislumbrar la Fuerza y el Poder de Allah presentes en todo y rigiendo cada realidad. El término Qadr destaca esos dos valores: mérito y destino.

La Revelación (Wahy) –o Descenso del Corán (Nuzûl al-Qur’ân)- no fue un hecho intrascendente. Esa noche tuvo que ser necesariamente muy especial, y en ella se produjo un acontecimiento único cuya importancia tiene dos razones. La primera, el hecho en sí de la Revelación: el roce en un instante concreto del Universo de Allah y el universo del ser humano. La segunda, sus repercusiones históricas. Es la primera de estas circunstancias la que destaca este breve capítulo del Corán. […]

Los distintos pasajes coránicos que se refieren a ese acontecimiento [la Revelación] parecen siempre relámpagos: vibran y destellan. Es más, comunican luz. La Noche del Destino (Laylat al-Qadr) es el momento valioso en que descienden los Malâika, los Seres de Luz, y hablan al corazón del Hombre. En especial, desciende el Espíritu, el Rûh, que nos recuerda el momento en que el ser humano fue creado y Allah sopló en él. Es una noche en la que se añade vida a la vida porque algo esencial es desvelado, y con esa revelación cambian muchas cosas. Esa noches es irrepresentable: “¿Qué podría hacerte comprender lo que es “la Noche del Destino”?...”. […]

La Noche del Destino tuvo lugar en Ramadân, el noveno mes lunar. Durante ese mes, el Profeta (s.a.s) se retiraba a practicar el ayuno y la contemplación en Hirâ, una pequeña gruta en las inmediaciones de Meca. Ahí tuvo lugar ese acontecimiento formidable e inesperado. Según varios hadices, ocurrió la noche vigésimo séptima del mes de Ramadân. Otros relatos son más vagos, y hablan de cualquiera de las noches de ese mes, prevaleciendo el que la Revelación se concentraría en el corazón de Muhammad en alguna de las diez últimas noches del mes del ayuno. […]

El Corán la llama a esta noche la Noche del Destino (Laylat al-Qadr). Es la Noche del Qadr, que significa mérito, valor, rango elevado, y también significa predeterminación y  destino de las cosas, el decreto con el que Allah mide y gobierna las realidades y las conduce de modo inexorable. La palabra Qadr (medida exacta) sugiere las nociones de Fuerza y Poder (Qudra). El Qadr sugiere también la noción de Destino (Qadar), que es el Decreto Trascendente y la Energía que rigen las cosas y los acontecimientos, la que los hace ser y los estructura. Es la Presencia de la Vida, el Poder, la Ciencia y la Voluntad de Allah en cada instante y es la Decisión  y el Decreto de Allah en todo lo que existe. El Qadr es el Imperio de Allah en cada criatura, un Dominio de la Verdad sin el que la criatura no podría ser. Esa Noche fue aquella en la que el Qadr se le evidenció a Muhammad (s.a.s.) vaciándolo de fantasías, ilusiones, suposiciones y quimeras y mostrándole la Autenticidad que rige la existencia. En ese instante le fue revelado el Corán a su corazón. […]

Esa noche iluminada desemboca en un amanecer: el día que la sigue es un nuevo mundo lleno de paz, es decir, a salvo de las contradicciones y conflictos propios de la disgregación de nuestra realidad. De esa noche surgió el Islâm, la inmersión en el  Salâm, la Paz y la reconciliación con la Verdad Una. El mundo disperso y roto quedó atrás. Al Qur’ân –Reunión, Síntesis- se le llama también Furqân –Separación, Discriminación- porque con él se ha distinguido claramente entre ese universo decadente y el Universo Unitario de Allah. Lo que lo reunificó todo hizo simultáneamente que los musulmanes se despidieran del enemigo que separa y aísla al hombre y lo hace insignificante: el “mal”, la “avidez”, la “tribulación”, la “miseria” y los “dioses”. El Corán reúne y separa, lo junta todo en el corazón del mû’min, de aquél que se ha abierto a Allah,  y saca de él lo que sobra, lo que no es compaginable con esa Paz.”

Abderramán Mohamed Maanán, Tafsîr

Del dejuni

Del dejuni

¿Qué es el ayuno? Es cerrar la puerta a lo otro que Dios,

Cerrando el paso a todo cuanto es o no es.

‘Attâr (1145-1221) (*)

(*) Citat per Javad Nurbakhsh a Simbolismo Sufí, 2, Editorial Nur, Madrid, 2004, p. 119.

Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj

El Vol Nocturn del profeta Muhàmmad

 o la nit en què el tawhîd es va encarnar

Leili Castella

Ara ja fa uns dies (el 27 del mes de Rajab que enguany s’ha correspost amb el 24 d’abril) que es va celebrar un fet d’ importància cabdal en el món islàmic: el viatge per excel·lència de l’islam, Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj , conegut també com el “Vol Nocturn” en virtut del qual el profeta Muhàmmad va viatjar miraculosament a lloms del seu cavall mític buraq de Meca a Jerusalem (al-isrâ’), i d’allà va travessar els cels (al-mi’râj), fins arribar a la presència de Déu (Alcorà 17,1). Diu l’eminent islamòleg Seyyed Hossein Nasr, d’aquesta nit beneïda: “this powerful, central spiritual experience of the Blessed Prophet is the example of spiritual ascent and the model for spiritual life” (*).

Les conseqüències d’aquest viatge formidable han estat, i són, inabastables: “The mi’râj”, continua el professor Nasr, “has served as a source of inspiration for generations of Muslim saints and mystics and has delineated the Islamic cosmos. Also it is the inner experiences undergone by the Blessed Prophet during the mi’râj which are said to be reflected in the movements and litanies of the daily prayers, the ṣalât or namâz that is the central and most fundamental rite of Islam”. No en va una dita cèlebre del profeta de l’islam afirma que “les pregàries diàries són el mi’râj del creient”.

Les fonts tradicionals islàmiques reconeixen doncs que els musulmans poden viure l’experiència del mi’râj, tot i que només en la seva dimensió espiritual (rûḥânî), mentre que el viatge que va realitzar el profeta Muhàmmad va tenir no només  una dimensió espiritual, sinó també corporal (jismânî). Això fa, observa el professor Nasr, que “The mi’râj of the Blessed Prophet, which is so central to Islam, has become at the same time one of the most difficult elements in the teaching of Islam to understand for many young Muslims influenced by the modern scientific world view […] who want to reduce Islam to a rationalism and empty it of all its beauty and grandeur”. Nasr adverteix que l’objecte de la ciència moderna és bàsicament l’estudi de la realitat física, i que per tant exclou altres nivells de la realitat, com pot ser l’espiritual. El prestigi actual de la ciència ha arribat a tal punt que s’arriba a considerar irreal tot allò que no és acceptat des del punt de vista científic.

Cal tenir en compte aquestes observacions per atansar-se al significat pregon del Vol Nocturn del profeta Muhàmmad i entendre les següents paraules de Seyyed Hossein Nasr: “As far as the mi’râj  is concerned, it refers to a journey to the higher states of being and not simply through astronomical space. Moreover, since the spiritual is the principle of the psychic and the psychic is the principle of the physical, it is always possible for the lower level of reality to be integrated and absorbed into the higher.  The ascension of the Blessed Prophet physically as well as psychologically and spiritually meant that all the elements of his being were integrated in that final experience which was the full realisation of unity (al-tawḥîd). His corporeal ascent signifies also the nobility and dignity of the human body as created by God.”

I el professor Nasr acaba així la seva reflexió: “There is nothing unscientific or illogical about the mi’râj if one understands something of the multiple levels of the traditional universe and the limitations of all of modern science to a single level of reality, namely the physical, no matter how far it is stretched and extended. There is nothing worse than reducing the majestic events associated with the great founders of religion to harmless events of “ordinary life” in order to make them acceptable. This is so much more dangerous at a time when the so-called “ordinary life” has become for the most part trivial and emptied of the dignity and beauty which are characteristic of normal human existence.”

(*) Totes les citacions d'aquesta entrada pertanyen a l’obra de Seyyed Hossein Nasr, Muhammad Man of God, Kazi Publications, Chicago, 1995, pàgs. 29 a 36.

Els mags de l'Orient

Els tresors dels reis mags de l’Orient

Leili Castella

Pels nens, la nit en què els reis mags de l'Orient arriben amb els seus obsequis, és una nit màgica. Els nens saben que en el silenci i la pau de la nit, i només si dormen, els reis, després d’un llarguíssim viatge des de les llunyanes contrades de l’Orient, arribaran guiats per la llum d’una estrella. Els reis mags entraran sigil·losament a l’interior de llurs cases, on hi trobaran aliments i aigua per a ells i pels seus camells, deixaran els seus regals, i amb el mateix misteri amb què hauran arribat, marxaran. A trenc d’alba, els petits correran a despertar els seus pares i el meravellament es dibuixarà en els seus ulls en veure tot allò que els mags els han deixat.

El viatge dels reis mags d’Orient és un relat d’alt contingut simbòlic que admet més d'una lecutra, i és per això que hom pot observar que en ell hi rauen elements molt significatius per a la tradició de l’islam espiritual. Hi ha en primer lloc la idea del viatge. És ben sabut que el viatge de peregrinació a la ciutat de Mecca és un dels cinc pilars de l’Islam. Seria aquest un viatge exterior, safar zâhir. Però hi ha també, ens diuen els místics de l’islam, el safar qalbî, el viatge del cor. És aquest últim el que anhelen realitzar els gnòstics,  a imatge del viatge del cor per excel·lència de l’islam, l’anomenat al-isrâ' wa-l-mi'râj recollit a la sura 17 de l’Alcorà, en virtut del qual, una nit del mes de rajab, el profeta Muhàmmad, a lloms del seu cavall mític al-burâq,  que significa “raig” o “esclat”, va viatjar de Mecca a Jerusalem, i d’allà va travessar els cels fins arribar a la presència divina.

El viatge dels reis mags d’Orient té lloc, com no podia ser d’altre manera, de nit,  l’espai simbòlic per excel·lència on tenen lloc els besllums del món subtil i on a l’empara de la seva foscor, el viatger pot contemplar el fulgor de les estrelles. També, com ja s’ha apuntat, el viatge del profeta Muhàmmad va tenir lloc de nit, “dans le moment le plus cher aux amants”, en paraules del gran mestre sufí Ibn ‘Arabî (m. 1240), al comentar la citada sura 17 de l’Alcorà.

Els reis mags de l’Orient porten regals, i un dels més fabulosos és recordar-nos l’existència del corrent teosòfic ixraqí o, il·luminatiu, llegat del gran mestre sufí persa de la Llum, Suhrawardí Maqtul (m.1191). Ell va saber pouar en el pensament de l'antiga Pèrsia per rescatar-ne la saviesa de la Llum dels antics mags o savis, reformulant-la i perllongant-la des del pensament islàmic. La paraula ixrâq, "orient", no és en aquest context una mera referencia geogràfica o ètnica, sinó que té un profund sentit espiritual: "La luz que se levanta en Oriente es la manifestación o epifanía primordial del ser y es, correlativamente, la percepción espiritual que tiene lugar en las conciencias. Así como oriente es, en el mundo sensible, el lugar por el que el Sol rompe las tinieblas de la noche con los primeros resplandores de la aurora, así también designa, en el cielo espiritual del alma, el instante epifánico del conocimiento de sí, un conocimiento que es básicamente, presencia a sí mismo del ser que conoce, quien, en su conocer, es uno con el conocimiento. "[1]

El fabulós coneixement que ens porten els mags d’Orient no és un mer coneixement teòric: implica, igual com en els nens el matí de reis, un meravellament (hayra) extraordinari, “un évènement de l’âme”, ens dirà Henry Corbin, el qual afegirà: “pour que la doctrine devienne événement de l’âme, il faut que le pèlerin mystique s’éveille à la conscience de cet événement comme de quelque chose qui lui arrive réellement à lui, et dont il est en sa personne la réalité et la vérité”. [2]

Els reis mags d’Orient ens recorden doncs la font d’inacabable saviesa que rau a l’ ishrâq, i els nens ens indiquen com atansar-nos al misteri. Els gnòstics de l’islam distingeixen tres tipus de viatge: el viatge envers Déu; el viatge en Déu que submergeix a aquell qui l’emprèn en un meravellament sense fi; i el que en definitiva realitzen els mags de l’Orient, el viatge a partir de Déu, el qual no té altre finalitat que regalar i compartir els tresors de saviesa amb tots aquells qui acceptin les lleis del viatge.

[1] Sihâboddîn Yaha Sohravardï, El encuentro con el ángel, Trotta, Madrid, 2002, p. 15.

[2] Sohravardî, L’Archange Empourpré, Paris, Fayard, 16, p. 228. Traducció del persa i de l’àrab a càrrec  d’Henry Corbin.

Shab-i 'arûs - 2016

Shab-i 'arûs - 2016

Aniversari de la mort de Hazrat Mawlânâ Rûmî

(17 de desembre de 1273 - 17 de desembre de 2016)

Notre mort, c'est nos noces avec l'éternité.

Quel est son secret? "Dieu est Un". (*)

Mawlânâ Rûmî (m. 1273)

 (*) Mawlânâ Djalâl od-Dîn Rûmî, Odes mystiques, Éditions du Seuil, Paris, 1973, p. 318, en traducció d’ Éva de Vitray-Meyerovitch i Mohammad Mokri. 

Laylat al-Qadr. Nits de Ramadà

Laylat al-Qadr

Nit del Poder

27 de Ramadà de 1437

If there had not been a Night of Power (laylat al-qadr), when the Quran descended from the Divine Empyrean to the human plane, there would have been no Night of Ascension (laylat-al mi'râj), when the Prophet ascended from the earth to the Divine Throne, an ascension that is the model of all spiritual realization in Islam. (*)

(*) Seyyed Hossein Nasr, Islamic Spirituality. Foundations, Routledge & Kegan Paul, London 1987, p. 3.