Baraka, música con alma: Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj

Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

dimarts, 16 de maig del 2017

Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj

El Vol Nocturn del profeta Muhàmmad

o la nit en què el tawhîd es va encarnar

Leili Castella

Ara ja fa uns dies (el 27 del mes de Rajab que enguany s’ha correspost amb el 24 d’abril) que es va celebrar un fet d’ importància cabdal en el món islàmic: el viatge per excel·lència de l’islam, Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj , conegut també com el “Vol Nocturn” en virtut del qual el profeta Muhàmmad va viatjar miraculosament a lloms del seu cavall mític buraq de Meca a Jerusalem (al-isrâ’), i d’allà va travessar els cels (al-mi’râj), fins arribar a la presència de Déu (Alcorà 17,1). Diu l’eminent islamòleg Seyyed Hossein Nasr, d’aquesta nit beneïda: “this powerful, central spiritual experience of the Blessed Prophet is the example of spiritual ascent and the model for spiritual life” (*).

Les conseqüències d’aquest viatge formidable han estat, i són, inabastables: “The mi’râj”, continua el professor Nasr, “has served as a source of inspiration for generations of Muslim saints and mystics and has delineated the Islamic cosmos. Also it is the inner experiences undergone by the Blessed Prophet during the mi’râj which are said to be reflected in the movements and litanies of the daily prayers, the ṣalât or namâz that is the central and most fundamental rite of Islam”. No en va una dita cèlebre del profeta de l’islam afirma que “les pregàries diàries són el mi’râj del creient”.

Les fonts tradicionals islàmiques reconeixen doncs que els musulmans poden viure l’experiència del mi’râj, tot i que només en la seva dimensió espiritual (rûḥânî), mentre que el viatge que va realitzar el profeta Muhàmmad va tenir no només una dimensió espiritual, sinó també corporal (jismânî). Això fa, observa el professor Nasr, que “The mi’râj of the Blessed Prophet, which is so central to Islam, has become at the same time one of the most difficult elements in the teaching of Islam to understand for many young Muslims influenced by the modern scientific world view […] who want to reduce Islam to a rationalism and empty it of all its beauty and grandeur”. Nasr adverteix que l’objecte de la ciència moderna és bàsicament l’estudi de la realitat física, i que per tant exclou altres nivells de la realitat, com pot ser l’espiritual. El prestigi actual de la ciència ha arribat a tal punt que s’arriba a considerar irreal tot allò que no és acceptat des del punt de vista científic.

Cal tenir en compte aquestes observacions per atansar-se al significat pregon del Vol Nocturn del profeta Muhàmmad i entendre les següents paraules de Seyyed Hossein Nasr: “As far as the mi’râj is concerned, it refers to a journey to the higher states of being and not simply through astronomical space. Moreover, since the spiritual is the principle of the psychic and the psychic is the principle of the physical, it is always possible for the lower level of reality to be integrated and absorbed into the higher. The ascension of the Blessed Prophet physically as well as psychologically and spiritually meant that all the elements of his being were integrated in that final experience which was the full realisation of unity (al-tawḥîd). His corporeal ascent signifies also the nobility and dignity of the human body as created by God.”

I el professor Nasr acaba així la seva reflexió: “There is nothing unscientific or illogical about the mi’râj if one understands something of the multiple levels of the traditional universe and the limitations of all of modern science to a single level of reality, namely the physical, no matter how far it is stretched and extended. There is nothing worse than reducing the majestic events associated with the great founders of religion to harmless events of “ordinary life” in order to make them acceptable. This is so much more dangerous at a time when the so-called “ordinary life” has become for the most part trivial and emptied of the dignity and beauty which are characteristic of normal human existence.”

(*) Totes les citacions d'aquesta entrada pertanyen a l’obra de Seyyed Hossein Nasr, Muhammad Man of God, Kazi Publications, Chicago, 1995, pàgs. 29 a 36.