Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

diumenge, 22 de març de 2020

El vol nocturn del profeta Muhàmmad


Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj, 

el vol nocturn del profeta Muhàmmad

27 de rajab de 1441




Ceci n’est pas comme l’ascension d’un être humain ver la lune, non ; 
mais comme l’ascension de la canne à sucre vers le sucre.

Mathnawí, IV, 553.

Mowlânâ Rûmî (1273)

divendres, 20 de març de 2020

De la primavera

¡Nowrûz-tân pîrûz!
¡Sâl-é now mobârak!


Prunier du Japon en fleurs (via wonderfulbreizh.fr)

Si la terre et les montagnes n'aimaient pas d'amour
Les plantes, de leur ventre, ne pourraient pas pousser

Mowlânâ Rûmî, (m. 1273) 


Diwân-e Shams-e Tabrîzî núm 2674. Traduït per Leili Anvar a Rûmî, Entrelacs, Paris, 2004,  pàg. 227

dijous, 19 de març de 2020

Allò que s'obra al tancar


D'allò que s'obre al tancar


See the World Through Pattern and Colour, islamic-cultures: basanteta: Sufism Chill...

If the tekke is closed, then you must become the tekke (*)

Cheij Saadeddin Heper (**)

(*) Tekke: en turc, lloc de reunió dels dervixos. Kemal Atatürk en va ordenar el tancament en virtut de la Llei 677 de 13 de desembre de 1925. 

(**) Cheij Sadettin Heper (1899-1980) va ser un reconegut instrumentista de qudum (timbals). Va acompanyar la cerimònia del gir als tekkes de Eyyûb i de Galata. D'aquest últim en va ser el darrer mestre de música.

(*)

 Rumi and the Whirling Dervishes, Shems Friedlander. Archetype, Cambridge, 2003, pàg. 119.

dimecres, 18 de març de 2020

De núvols i sucre

De núvols i sucre


Sunset-lit cumulus clouds over Grand Traverse Bay


Quand l'eau de la mer a voyagé dans l'air jusqu'au nuage
Elle se transforme en sucre (*) car de l'amertume elle se libère

*

(*) "Sucre" est une traduction de halvâ, sorte de pâte à base de sucre et d'huile qui représente en poésie la douceur extrême, opposée à toutes les saveurs acides, amères ou salées, saveurs qui se recoupent et se confondent d'ailleurs dans le vocabulaire littéraire.

Mowlânâ Rûmî, Diwân-e Shams-e Tabrîzî núm. 214. Traducció de Leili Anvar a Rûmî, Éditions Entrelacs, Paris 2004, pàg.26.


dimarts, 17 de març de 2020

De la flauta i del sucre. Degustació espiritual


De la flauta de canya... i de sucre


alternativas al azúcar blanco

I said: "Will you not give me a portion of this sugar?"
He said: "No!" (Ney!) -but he did not know that ney (reed, sugarcane) is sugar!

*
Mowlânâ Rûmî, Dîwân, Rubâ'î núm. 224. Citat a A Two-Colored Brocade, Annemarie Schimmel, The University of North Carolina Press, 1992, pàg. 436, nota 17.

divendres, 6 de març de 2020

De la degustació espiritual

De pastanagues i halwa

Resultado de imagen de halva

Un villageois vint dans une ville et devint l'hôte d'un citadin. Le citadin lui apporta du halva et le villageois en mangea avec appétit. Il dit: "O citadin! Jour et nuit on m'avait appris à manger des carottes. A présent que j'ai goûté du halva, les carottes me paraissent fades. Maintenant, chaque fois que je ne pourrai trouver du halva, je serai malheureux." Quand le villageois a goûté du halva, il se prend à désirer la ville, parce que le citadin a charmé son coeur; donc, inéluctablement, il suivra son coeur.

Le Livre du Dedans, Djalâl-ud-Dîn Rûmî, traduit et présenté par Eva de Vitray-Meyerovitch. Albin Michel, 1997, Paris. Pàg. 277.