Els
tresors dels reis mags de l’Orient
Leili Castella
Pels nens, la nit en què els reis mags de l'Orient arriben amb
els seus obsequis, és una nit màgica. Els nens saben que en el silenci i la
pau de la nit, i només si dormen, els reis, després d’un llarguíssim viatge des
de les llunyanes contrades de l’Orient, arribaran guiats per la llum d’una
estrella. Els reis mags entraran sigil·losament a l’interior de llurs cases, on hi trobaran
aliments i aigua per a ells i pels seus camells, deixaran els seus regals, i amb
el mateix misteri amb què hauran arribat, marxaran. A trenc d’alba, els petits
correran a despertar els seus pares i el meravellament es dibuixarà en els seus
ulls en veure tot allò que els mags els han deixat.
El viatge dels reis mags d’Orient és un relat d’alt
contingut simbòlic que admet més d'una lecutra, i és per això que hom pot observar que en ell hi rauen elements molt significatius per a la
tradició de l’islam espiritual. Hi ha en primer lloc la idea del viatge. És ben
sabut que el viatge de peregrinació a la ciutat de Mecca és un dels cinc pilars
de l’Islam. Seria aquest un viatge exterior, safar zâhir. Però hi ha també, ens diuen els místics de l’islam, el
safar qalbî, el viatge del cor. És
aquest últim el que anhelen realitzar els gnòstics, a imatge del viatge del cor per excel·lència
de l’islam, l’anomenat al-isrâ' wa-l-mi'râj recollit a la sura 17 de l’Alcorà, en virtut
del qual, una nit del mes de rajab, el profeta Muhàmmad, a lloms del seu cavall
mític al-burâq, que significa “raig” o “esclat”, va viatjar de
Mecca a Jerusalem, i d’allà va travessar els cels fins arribar a la presència
divina.
El viatge dels reis mags d’Orient té lloc, com no podia ser
d’altre manera, de nit, l’espai
simbòlic per excel·lència on tenen lloc els besllums del món subtil i on
a l’empara de la seva foscor, el viatger pot contemplar el fulgor de les estrelles. També,
com ja s’ha apuntat, el viatge del profeta Muhàmmad va tenir lloc de nit, “dans
le moment le plus cher aux amants”, en paraules del gran mestre sufí Ibn ‘Arabî
(m. 1240), al comentar la citada sura 17 de l’Alcorà.
Els reis mags de l’Orient porten regals, i
un dels més fabulosos és recordar-nos l’existència del corrent teosòfic ixraqí o, il·luminatiu, llegat del gran mestre sufí persa de la Llum, Suhrawardí Maqtul (m.1191). Ell va saber pouar en el pensament de l'antiga Pèrsia per rescatar-ne la saviesa de la Llum dels antics mags o savis, reformulant-la i perllongant-la des del pensament islàmic. La paraula ixrâq, "orient", no és en aquest context una mera referencia geogràfica o ètnica, sinó que té un profund sentit espiritual: "La luz que se levanta en Oriente es la manifestación o epifanía primordial del ser y es, correlativamente, la percepción espiritual que tiene lugar en las conciencias. Así como oriente es, en el mundo sensible, el lugar por el que el Sol rompe las tinieblas de la noche con los primeros resplandores de la aurora, así también designa, en el cielo espiritual del alma, el instante epifánico del conocimiento de sí, un conocimiento que es básicamente, presencia a sí mismo del ser que conoce, quien, en su conocer, es uno con el conocimiento. "[1]
El fabulós coneixement que ens porten els
mags d’Orient no és un mer coneixement teòric: implica, igual com en els nens el matí de reis, un meravellament (hayra)
extraordinari, “un évènement de l’âme”, ens dirà Henry Corbin, el qual afegirà:
“pour que la doctrine
devienne événement de l’âme, il faut que le pèlerin mystique s’éveille à la
conscience de cet événement comme de quelque chose qui lui arrive réellement à
lui, et dont il est en sa personne la réalité et la vérité”. [2]
Els reis mags d’Orient ens recorden doncs
la font d’inacabable saviesa que rau a l’ ishrâq, i els nens ens indiquen com atansar-nos al misteri.
Els gnòstics de l’islam distingeixen tres tipus de viatge: el viatge envers Déu; el viatge en
Déu que submergeix a aquell qui l’emprèn en un meravellament sense fi; i el que en definitiva realitzen els mags de l’Orient, el viatge a
partir de Déu, el qual no té altre finalitat que regalar i compartir els
tresors de saviesa amb tots aquells qui acceptin les lleis del viatge.
[1] Sihâboddîn Yaha Sohravardï, El encuentro con el ángel, Trotta, Madrid, 2002, p. 15.
[2] Sohravardî, L’Archange Empourpré, Paris, Fayard, 16, p. 228. Traducció
del persa i de l’àrab a càrrec d’Henry
Corbin.
