Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

dimarts, 17 de desembre de 2019

Shab-i 'arûs

Shab-i'arûs
Aniversari de la mort de Hazrat Mawlânâ Rûmî

.

Pendant longtemps j'ai cherché l'image de mon âme, amis nul ne réfléchissait mon image. [...]
J'ai dit 'O mon coeur, recherche la Miroir Universel, va vers la mer; tu n'atteindras pas ton but par la seule rivière.'
Dans cette quête, ton esclave est arrivé enfin au lieu de ta demeure, comme les douleurs de l'enfantement conduisirent Marie vers le palmier.
Quand ton oeil est devenu un oeil pour mon coeur, mon coeur aveugle s'est noyé dans ta vision.
J'ai vu que tu étais le Miroir Unversel pour toute l'éternité: j'ai vu dans tes yeux ma propre image.
J'ai dit: 'Enfin, je me suis trouvé moi-même: dans ses yeux j'ai trouvé la Voie de Lumière.’

Djalâl-od-Dîn Rûmî, Mathnawî, II, 93 i ss. Traducció Eva de Vitray-Méyérovitch. Éditions du Rocher, 1990.