Baraka, música con alma: Sant Jordi

Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

dijous, 23 d’abril del 2020

Sant Jordi - Ramadà

Llegeix!

Alcorà 96.1

Album folio fragment with scholar in a garden; 1610-15 mughal. painted by muhammad 'ali. | Museum of Fine Arts, Boston

Sant Jordi, la festa dels llibres i de les roses, coincideix enguany amb l’inici del Ramadà, un mes sagrat pels musulmans perquè en una de les seves nits, l’Alcorà va ser revelat. I resulta que “ Iqra’! ” “Llegeix!”, va ser la primera paraula que Déu, a través de l’àngel Gabriel, va adreçar a Muhàmmad (Alcorà 96.1).

Per comprendre el sentit primordial de les paraules revelades, als sufís els agrada submergir-se en les seves arrels (*). Precisament l’arrel de “ Iqra’ ”, formada per les lletres ق ر ء, desplega una meravellosa constel·lació de significats. Els primers camps semàntics que recullen els diccionaris (*) es refereixen a “llegir, aprendre, recitar, dir, i transmetre”. Però també a “reunir allò que està dispers”. Llegir consistiria doncs a reunir lletres per formar paraules, paraules per formar frases, i així successivament. Com a forma de “reunir allò que està dispers”, el diccionari Biberstein-Kazimirski menciona el fet de “ reunir l’aigua en un sol reservori”. L’aigua és vida, però si l’imaginem en ple desert aràbic, l’aigua és Vida en majúscules. Sembla com si la lectura de la qual ens parla l’Alcorà hagués de ser una lectura fèrtil, generadora d'una única i infinita trama de vertadera Vida.

I sorgeix aleshores un nou camp semàntic de l’arrel ق ر ء: “estar prenyada una femella, contenir un embrió”. I encara un altre: “parir”. La lectura consistiria doncs en donar a llum al veritable significat de les coses. Dins d’aquest mateix camp de significat, els diccionaris ens remeten a la imatge de “mantenir la femella apart en un encerclat per donar a llum”. Curiosament la primera revelació la va tenir Muhàmmad durant un retir a la cova de Hirâ. En soledat, i en el més absolut silenci; amb la pulcritud interior d’un full en blanc.

L’ésser humà pot posar-se en disposició de rebre, però el coneixement no deixa de ser un do. L’àngel Gabriel va dir amb vehemència a Muhàmmad: “Llegeix”, i va afegir, “en nom del teu Senyor, que és qui t’ha creat”. L’arrel ق ر ء també fa referència “als vents quan bufen en les seves èpoques habituals”, com si el llegir, en el seu sentit més profund, fos un do transmès mitjançant l’alè diví quan arriba el moment oportú.

L’Alcorà ens mostra que el llegir està profundament lligat al fet íntim i secret de donar a llum, d’engendrar, de donar un fruit. La comprensió és l’emanació natural del significat que necessita ser dit. I aquest constant anar a la font per compartir l’aigua pura que hi troben, és el camí que transiten incansablement els místics, els poetes, i seguint el seu estel, tots aquells qui estem enamorats de la lectura. Lili Castella.

(*) Veure Dictionnaire Arabe-Français par A. de Biberstein-Kazimirski, Maisonneuve et Cie, Éditeurs, Paris 1860. Arabic-English Lexicon by Edward William Lane, Librairie du Liban, Beirut, 1968. Une approche du Coran par la grammaire et le lexique, Maurice Gloton, Albouraq, Beyrouth, 2002.