Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

dimarts, 17 de novembre del 2015

Alcorà



THE STUDY QURAN

sota la direcció de 

Seyyed Hossein Nasr
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 12 de novembre del 2015

La Nit




Besllums de la nit


Beautiful Night, Fukuokashi, Japan... | "Night Sky" by Zotan on Flickr:




La Nit ha inspirat un riquíssim tractament simbòlic en l’àmbit de la mística, i molt especialment en el de la mística de l’islam. És per això que amb aquesta entrada iniciem  en el nostre blog un nou lloc dedicat a aquest símbol. I qui millor per començar a parlar de la Nit, que el gran mestre sufí persa de la Llum, Suhrawardí Maqtul (m. 1191), creador del corrent teosòfic ixraqí  o il·luminatiu. Ell va saber pouar en el pensament de l’antiga Pèrsia per rescatar-ne la saviesa de la Llum dels antics mags, reformulant-la i perllongant-la des del pensament islàmic.
El fragment de diàleg que reproduïm a continuació pertany a “L’archange empourpré”, un relat visionari d’una gran bellesa que l’islamòleg Henry Corbin va reunir, junt amb d’altres, a L’archange empourpré: quinze traités et récits mystiques, Artème Fayard, Paris, 1976. Leili Castella.


*


-Yo: Oh, sabio, ¿dónde está la Fuente de la Vida?
- El sabio: en las Tinieblas. Si quieres salir en busca de la Fuente, calza las mismas sandalias que Khezr el profeta, y progresa por el camino del abandono confiado, hasta que llegues a la región de las Tinieblas.
- Yo: ¿De qué lado está el camino?
- El sabio: Por cualquier lado que vayas, si eres un verdadero peregrino realizarás el viaje.
- Yo: ¿Qué indica la región de las Tinieblas?
- El sabio: La oscuridad de la que se toma conciencia. Pues tú mismo estás en las Tinieblas, pero no eres consciente de ello. Cuando aquel que emprende el camino se ve a sí mismo en las Tinieblas, es que ha comprendido que estaba en la Noche, y que jamás la claridad del Día había alcanzado todavía su mirada. Ése es el primer paso de los verdaderos peregrinos. (*)


(*) Sohravardî, Sihâboddîn Yahyâ, El encuentro con el ángel, Madrid, Trotta 2002, p. 64-65.



Publicat per a
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)