Josep Maria Riera i Aragó o l'avió per volar de matinada sobre els rius d’Orient
Leili Castella
Recalen actualment a
Barcelona importants exposicions internacionals d’art, i això fa que d’altres d’aparentment
menys enlluernadores puguin passar desapercebudes. És per això que cal fer esment de l’exposició que la Galeria Eude
dedica a l’obra plena de màgia i delicadesa de Josep Maria Riera i Aragó.
Nascut l’any 1954 a la
ciutat comtal, Riera i Aragó ha anat desenvolupant la seva
obra escultòrica, pictòrica i gràfica a través de l’estudi incansable d’unes
poques formes carregades de simbolisme: submarins, vaixells, arquers, avions i
zepelins.
Fascinat per treballar
materials que ja han tingut una vida útil i en comencen una altra d’insospitada, Riera i Aragó no ha dubtat a
utilitzar per a les seves escultures peces de coure de la teulada de la catedral
de Gante o fragments d’acer del vell remolcador Montserrat comprats al port de
Barcelona.
Meravellat pel cel i pel mar, Riera i Aragó fa que les seves figures sorgeixen d’un espai intermedi en el qual allò que és subtil
es materialitza mentre que allò que és material es subtilitza. I és així com
els avions volen en immensos mars de sorra i els vaixells floten en cels
infinits. Els moviments dels artefactes de Riera i Aragó desprenen silenci,
lentitud i poesia. Cada obra expressa matisos importants, tal com queda
reflectit en cadascun dels seus títols: “Avió per passar desapercebut entre els
ocells”, “Submarí per navegar per la lluna plena”, “Submarí per mirar estrelles
els dies ennuvolats”, “Avió per volar de matinada sobre els rius d’Orient” o “Avió
utilitzable per a nens fins als anys”.
Les obres de l'artista són plenes de
llibertat i de puresa i per això només pot entendre-les i gaudir-ne amb
plenitud aquell qui sap mirar-les amb els ulls nets dels infants. De fet vàrem
visitar l’exposició amb un nen ben petit,
el qual, tot just entrar, va aparcar el seu patinet per anar a tocar un dels submarins exposats.
La galerista, lluny de prohibir-li que el toqués, el va posar a les seves mans.
El petit, després d’observar-lo atentament, va afirmar que era un submarí que
no podia avançar perquè li faltava una hèlix. La galerista li va contestar que
tenia tota la raó, que l’escultor l’havia fet així perquè no volia que el
submarí avancés. Va començar aleshores una intens intercanvi d’opinions entre
el nen i la senyora mentre anaven comentant les diverses obres mostrades.
Tal va ser la connexió
entre ambdós, que al final del recorregut la galerista va dir al nen que si volia
fer un dibuix de com entenia que havia de ser un submarí que pogués navegar, el faria arribar al Sr.
Riera i Aragó. El petit va acceptar la proposta amb gust i amb un llapis daurat va fer dos dibuixos
mecànicament molt minuciosos i precisos. I vet aquí que des de fa uns quants dies, als
submarins i avions de Josep Maria Riera i Aragó els fan companyia un submarí
amb les hèlixs suficients per navegar i un Titànic del color de l’or.
Riera i Aragó, D’avions
i submarins. Galeria Eude. Barcelona, Consell de Cent, 278. Fins al 5 de gener.
