Baraka, música con alma: d’octubre 2017

Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

dilluns, 2 d’octubre del 2017

Malalts d'amor. 1 d'octubre del 2017

Malalts d’amor

País petit

El meu país és tan petit

Que quan el sol se’n va a dormir

Mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Diuen les velles sàvies

Que és per això que torna.

Potser sí que exageren,

Tant se val! És així com m’agrada a mi

I no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

Malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit

Que des de dalt d’un campanar

Sempre es pot veure el campanar veí.

Diuen que els poblets tenen por,

Tenen por de sentir-se sols,

Tant se val! És així com m’agrada a mi

I no sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

Malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit

Que sempre cap dintre del cor

Si és que la vida et porta lluny d’aquí.

I ens fem contrabandistes,

Mentre no descobreixin

Detectors pels secrets del cor.

I és així, és així com m’agrada a mi

I no sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

Malalt d’amor pel meu país.

Lluís Llach

https://www.youtube.com/watch?v=Te4QWD9_kAg