EL IOGA DEL SO O NADA IOGA
-Bhakti Das-
El so dolç
atrapa el corb, la música dolça encanta la cobra, el nada (so) atrapa la ment; per
això la ment pot ser controlada a través del nada ioga.
Swami Sivananda
L’espiritualitat en la
música hindú
[...]
És important entendre
que no solament escoltem amb l’oïda, sinó amb tot el conjunt d’elements, tant
físics com subtils. Avui dia s’entén la música com una distracció i sovint es
converteix en un espectacle superficial. Fins i tot en el camp artístic podem observar
una crispació generalitzada. La gent se sent tan tensa que rebutgen les obres
de música clàssica i es complauen amb tot tipus de músiques rítmiques que no
fan altra cosa que degenerar les neurones cerebrals i crear-los encara més
estrès; i el pitjor és que ho confonen amb el dinamisme, quan en realitat és
tot el contrari. He conegut persones que, quan les convides a estar en silenci
o a meditar, no suporten el silenci perquè la seva ment solament coneix el
soroll constant i l’estrès. Ni tan sols saben què significa la serenor.
Confonen la serenor amb la inconsciència i la quietud amb la mort. Han
convertit la vida en quelcom tan artificial que perden la sensibilitat sobre la
seva percepció interna i psíquica.
És vital comprendre que
tot el que ens envolta influeix de manera considerable en la nostra ment. La
música, a més d’harmonitzar la sensibilitat, hauria d’ajudar-nos a desenvolupar
la nostra capacitat de discerniment, el qual ens pot dur a un estat d
introspecció profunda i sincera que, al seu torn, ens duu a aquell estat
meravellós en què el silenci expressa la bellesa de l’ésser.
EI nada ioga i el
sistema tradicional de la música hindú tenen el propòsit d’harmonitzar la
nostra sensibilitat espiritual i, a través del so que duu al silenci, de trobar
la pau.
Capítol publicat a La diversitat del Ioga (coordinat
per Marta Granés. Eds. Viena, 2008)
