Baraka, música con alma: de setembre 2019

Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

dijous, 19 de setembre del 2019

De la fragilitat i la veritat

De la fragilitat i la veritat

Le centre c'est le coeur: c'est le plus faible mais il est aussi invincible. [...] On peut faire un usage faux de tout, même de la vérité, de même qu'on peut jouir de tout, même du plus pur. Consommer, cela veut dire détruire. On peut consommer jusqu'à Dieu de cette manière-là. Le comble, ce serait d'idôlatrer Dieu, c'est-à-dire d'en faire quelque chose de délectable pour notre petite jouissance esthétique personnelle.

Christian Bobin, La lumière du monde. Paris, Éditions Gallimard, 2001. Pàg. 67.

dimecres, 11 de setembre del 2019

De robes i roses

De robes i perfum de roses

White undergarments and turn shoes form the foundation; each garment is gently kissed and placed with prayer upon the body. The sacred garments themselves are a symbol of union with God. The “skin of light”, the tenure, represents the ego’s shroud. The jacket, the destegul¸is a “bouquet of roses”, and the hirka or cloak is symbolic of the tomb, the part of the being that lures us to sleep. The sikke or hat is the tombstone. The elifnemed or belt represents the conscious separating for the Divine self from the human.

Shakina Reinhertz, Women called o the path of Rumi. The Way of the Whirling Dervish. Hohm Press, Prescot, Arizona, 2001.

Diada Nacional de Catalunya 2019

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre de 2019

Un altre signe Seu, miraculós, que Ell ha fet,

és que creà els cels i la terra,

les diferències de les vostres llengües,

la varietat de tots els colors de la vostra pell.

Això són signes miraculosos, per a la gent que vol saber!

Alcorà, 30,22