'Varias son las sendas que conducen a Dios; yo he elegido la senda de la danza y de la música' escribió el poeta y místico persa Mowlânâ Rûmî (1207- 1273), inspirador de la vía de conocimiento sufí 'mevleví’ de los derviches giróvagos. Sean muy bienvenidos a'Baraka, música con alma', un blog dedicado a la reflexión y al estudio de la música en la obra de Mawlânâ Rûmî y por extensión al simbolismo del arte islámico. Información y contacto: Leili Castella en barakamusica@gmail.com.
Presentació
Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.
La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.
Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.
Sigueu més que benvinguts a Baraka,
Lili Castella
.
dijous, 30 de juliol del 2020
L'ànima de la creació
La roba de la intimitat
J'ai reçu la robe d'investiture des mains du Prophète
(sur lui la paix)
non pas une robe qui se déchire
et devient haillons an bout de deux jours
que l'on jette dans une chaudière
ou qui sert aux soins d'hygiène.
Non
c'est la robe de l'intimité
une intimité au-delà de toute compréhension
une intimité qui échappe au passé
au présent
au futur.
Qu'est ce que hier, aujourd'hui ou demain pour l'amour?
Shams al-dîn Tabrîzî, Maqâlât. Maq. 134. Traducció Leili Anvar a Rûmî la religion de l'amour. Editions Entrelacs, Paris, 2004, pàg. 84.