Baraka, música con alma: de febrer 2021

Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

dimecres, 24 de febrer del 2021

El poema. Joan Margarit

El poema

Joan Margarit

(1938-2021)

Damunt la taula hi ha una llibreta.
Abans d'anar a dormir, mires l'última pàgina.
Retocat i difícil de llegir, mostra paraules
suprimides.
D'altres noves en els marges.
Ratlles que creuen el paper
per traslladar un vers d'un lloc a un altre.
En revisar-lo una vegada més, t'atures en llegir:
Aquests poemes busquen des d'on tornar a estimar.
Vas fins a la finestra:
en le carrrer no hi ha ningú.
I tornes a la taula,
on el poema continua.
és aquí, amb tu.

Joan Margarit, Des d'on tornar a estimar. Proa, Barcelona, 2015. Pàg. 95.