Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

diumenge, 5 de gener del 2014

Samâ'


El samâ' de los amantes

Mawlânâ Rûmî (m. 1273)

 
 
 

Los filósofos dicen que estas melodías
provienen de la revolución de las esferas celestes.
Los creyentes, que la influencia del Paraíso
Vuelve dulce cualquier sonido disonante.
Fuimos todos parte de Adam,
Escuchamos dichas melodías en el Paraíso.
Aunque el agua y el barro hayan hecho recaer en nosotros la duda,
Algo de estas melodías permanece en nuestra memoria.
La música (el samâ') es el alimento de los amantes,
porque en ella anida el recuerdo de la Unión.
Los sonidos y los cantos refuerzan las imágenes en el espíritu,
O mejor, les dan una forma.
El fuego del amor se torna ardiente por efecto de estas melodías,
Como el fuego al que se echan pequeñas nueces.
 
 
(Masnawî, Vol. IV, versos 733 y ss.)