Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

divendres, 2 de gener del 2015

Mawlîd an-Nabî


Mawlîd an-Nabî
(3 de enero de 2015 - 12 de rabi'a al-awwal de 1436)


Aniversario del nacimiento
del profeta Muhammad

 

 
(...)

En humildad me inclino ante tu grandeza,
pidiéndote perdón por tratar de articular
en palabras indignas del polvo de tus pies
siquiera una intuición fugaz
de la luz rutilante de tu vida
que iluminó la tierra árabe del Hechaz 
y desbordó sus fronteras
creando un aura que todavía ilumina
la senda de aquellos que te proclaman por guía.
Tu bandera verde seguirá ondeando
en las horas más oscuras del devenir histórico,
hasta que la Verdad de la cual fuiste
y aún eres
supremo mensajero y defensor
se manifieste una vez más en toda su gloria,
en medio de la miseria humana de este mundo extraviado.
Oh, Muhammad, cuya alabanza entona el mismo Dios,
así como Sus ángeles y Sus siervos en la tierra,
necesito tu ayuda
para llevar a buen puerto la ardua tarea
de describir, siquiera humildemente,
los contornos de una vida
que es modelo de perfección,
y que revela en toda su nobleza y su hermosura
lo que significa de veras
ser
un ser humano.

Seyyed Hossein Nasr (1933-) (*)
 
 
(*) Seyyed Hossein Nasr, Poemas de la vía mística,  Mandala Ediciones, Madrid, 2002, p. 26-27.