Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

dilluns, 18 de maig del 2015

Noches sagradas



Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj, 
el vuelo nocturno
27 de rajab de 1436


En aquella noche sagrada el arcángel guió al Profeta,
al Amigo de Dios,
de Meca a Jerusalén
hasta la morada excelsa del Trono divino
tan próxima al Uno
que el arcángel no pudo acercarse
por temor a que se le incendiaran sus alas.
El Profeta bendito se postró delante de Dios
en sumisión perfecta,
una ánfora perfecta,
una ánfora vacía
dispuesta a recibir el néctar de los secretos
de este mundo y del otro.
El Amigo de Dios atravesó los círculos celestiales
donde reinan los profetas
y regresó con el don de la oración interior,
con el que accedió a misterios que nos sobrepasan,
convirtiéndose en ejemplo de suprema realización espiritual.
Cumple que emulemos ese viaje nocturno:
que cada plegaria sea un ascenso al trono Divino,
y que cada hálito que pronuncie Su Nombre
nos acerque a la Morada de la Proximidad.
Rompamos esta ánfora de barro que nos aprisiona
y emprendamos el viaje al empíreo
en la cabalgadura de la plegaria.
Que nuestros espíritus asciendan alados hasta el Trono
de donde mana abundante Su clemencia.
Llevamos ese mismo Trono en nuestro corazón,
pues no olvidamos que "el corazón del creyente
es el trono del Misericordioso".
Al ascender a la morada del Uno
descendemos a nuestro propio corazón,
donde secretamente mora.
Seyyed Hossein Nasr (1933- )