Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

divendres, 19 de juny de 2015

Nits de Ramadà


NITS DE RAMADÀ
  


El mes del Ramadà és el més de les nits. Nits d’intimitat, de recolliment, de record i de lectura de l’Alcorà, puig és en una nit de Ramadà quan el Llibre Sagrat dels musulmans  va descendir. Tot en la nit és signe d'Ell: la lluna que ritme l’inici i el final del mes, l’obscuritat, les estrelles, el cel. És per tot això que amb motiu d’aquest mes plè de baraka que tot just comença, reunirem  algunes cites que girin al voltant de la nit. Aquesta n’és la primera: 
 

Pendant le mois de Ramadan, ta poussière devient de l'or

Comme une pierre devenue kohl, elle devient vision,
Cette bouchée que tu mangeas est devenue impure
Mais la patiente que tu avais est devenue regard.

 
 Mowlânâ Rûmî (m. 1273)