Baraka, música con alma: Simbologia del rebâb

Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

dimarts, 29 de setembre del 2015

Simbologia del rebâb

La vibració del rebâb

"Les cordes du rebâb symbolisent les veines de l'amant, dans la mesure où elles ne résonnent que lorsque le joueur les fait vibrer. Pareillement, l'amant fait frémir l'aimé à l'endroit où il frôle les cordes. Rûmî et les derviches ne pouvaient pas être insensibles à semblable instrument, qui rend si bien la rencontre de Dieu et l'influence qu'il exerce sur l'homme par Dieu. L'âme humaine est touchée par Dieu et résonne comme les cordes de ce petit instrument dont le son est si puissant."

Alberto Fabio Ambrosio, La confrérie de la danse sacrée. Les derviches tourneurs. Éditions Albin Michel, 2014, p.72.