NEDAR PER AMOR
Leili Castella
Hi ha qui neda per plaer, per fer exercici, o per competir. Però hi ha qui
neda per amor, com Bilal, el jove migrant kurd sense papers, originari d'Irak i
protagonista de la pel·lícula Welcome (2009),
del realitzador francès Philippe Lioret. El film narra com Bilal, després d’un llarguíssim
viatge ple de dificultats, aconsegueix arribar al pas de Calais, amb l'anhel de
creuar a Anglaterra, i així poder retrobar-se amb Mîna, la noia de qui està enamorat.
A Calais, Bilal aconsegueix una plaça clandestina en un camió de mercaderies
que malauradament és interceptat per la policia just abans de sortir de la ciutat. És
aleshores quan el jove decideix anar a la piscina municipal de Calais on coneix
Simon, antic campió de natació, i a qui demana que l’entreni per creuar l’estret
bracejant.
Welcome retrata,
a través d’una estructura aparentment senzilla, el drama que viuen dia rere de
dia milers de persones que fugen de l’horror d’unes guerres ideades i orquestrades
en gran part pel món occidental. Un món capaç de cometre la perversió de
limitar l’acollida i l’atenció d’unes persones que arriben en condicions d’extrema
precarietat, i d’aprovar lleis com la danesa
del proppassat dimarts 26 de febrer. Aquesta llei, que reforma la política d’asil
a Dinamarca, inclou mesures com la de confiscar diners i objectes de valor als
refugiats per costejar la seva estada, o la de limitar la reagrupació familiar.
Això,
però, no és més que la punta de l’iceberg. El fet és que Occident segueix
basant la seva hegemonia, tal com ja va analitzar amb lucidesa Edward Saïd en
el seu moment, en la construcció d’un concepte d’ ”altri” amenaçador i perillós
del qual cal defensar-se i en contra del qual està justificat lluitar. En la seva
obra Orientalism (1978) Saïd
desentranyava i identificava els persistents i subtils prejudicis euro-cèntrics
contra els països islàmics i llur cultura. I a Covering Islam (1981) analitzava com els mitjans de comunicació
oferien una imatge de l’islam com un tot homogeni, associat a la violència i la
irracionalitat, endarrerit i essencialment enfrontat a Occident. D’ençà, ben poc
han canviat les coses, si no és que han empitjorat.
Totes
aquestes qüestions queden apuntades a Welcome
que tracta amb honestedat una situació que no per complexa, deixa de ser
corprenedora. Empès pel seu amor irrenunciable, Bilal neda i neda, fins albirar
la costa anglesa... No els explico el final perquè aquest pertany a aquells qui
desitgin veure la pel·lícula.
A les ciutats amb front marítim, quan es camina per la
platja en direcció a l’aigua, hi ha un moment, gairebé sagrat, en què de sobte el brogit dels carrers desapareix i ja només queda la remor de les onades. Unes
onades que porten, a aquells qui volen escoltar-les, històries com les de
Bilal, plenes de somnis d’amor i llibertat.
