Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

divendres, 26 d’abril del 2019

Shams i Mowlânâ



Shams i Mowlânâ Rûmî, d'aigua i de joies





En réalité, Shams avait en lui un "joyau", un dépôt de grande valeur qu'il ne pouvait partager avec personne. Il était, disait-il, une "eau pure" qui croupissait cependant en l'absence d'un compagnon vers lequel elle puisse s'écouler, vive et joyeuse. Il était un maître; plus même, un miroir théophanique, révélant le Divin, mais une rencontre était nécessaire pour que l'éclat de son être soit reconnu. Il lui fallait un compagon à sa hauteur. Ce compagnon fut Rumi, qu'il désigne toujours par le titre de Mowlânâ, "notre seigneur". Et c'est en l'aimant qu'il l'initie à l'Amour absolu. "Quelque chose de l'Éternel est lié à toi, et c'est l'amour", disait-il.

Leili Anvar, Shams de Tabriz, le Soleil en face. Le Monde des Religions, núm 95, pàgs. 62.