Llegeix!
Alcorà 96.1
Alcorà 96.1
Sant
Jordi, la festa dels llibres i de les roses, coincideix enguany amb l’inici del
Ramadà, un mes sagrat pels musulmans perquè en una de les seves nits, l’Alcorà
va ser revelat. I resulta que “ Iqra’! ” “Llegeix!”, va ser la primera paraula
que Déu, a través de l’àngel Gabriel, va adreçar a Muhàmmad (Alcorà 96.1).
Per
comprendre el sentit primordial de les paraules revelades, als sufís els agrada submergir-se en les seves arrels (*). Precisament l’arrel de “ Iqra’ ”, formada per les lletres ق ر ء,
desplega una meravellosa constel·lació de significats. Els primers camps
semàntics que recullen els diccionaris (*) es refereixen a “llegir, aprendre,
recitar, dir, i transmetre”. Però també a “reunir allò que està dispers”. Llegir
consistiria doncs a reunir lletres per formar paraules, paraules per formar
frases, i així successivament. Com a forma de “reunir allò que està dispers”, el
diccionari Biberstein-Kazimirski menciona el fet de “ reunir l’aigua en un sol
reservori”. L’aigua és vida, però si l’imaginem en ple desert aràbic, l’aigua
és Vida en majúscules. Sembla com si la lectura de la qual ens parla l’Alcorà
hagués de ser una lectura fèrtil, generadora d'una única i infinita trama de vertadera Vida.
I sorgeix
aleshores un nou camp semàntic de l’arrel ق ر ء: “estar prenyada una femella, contenir un
embrió”. I encara un altre: “parir”. La lectura consistiria doncs en donar a
llum al veritable significat de les coses. Dins d’aquest mateix camp de significat,
els diccionaris ens remeten a la imatge de “mantenir la femella apart en un
encerclat per donar a llum”. Curiosament la primera revelació la va tenir
Muhàmmad durant un retir a la cova de Hirâ. En soledat, i en el més absolut silenci;
amb la pulcritud interior d’un full en blanc.
L’ésser
humà pot posar-se en disposició de rebre, però el coneixement no deixa de ser
un do. L’àngel Gabriel va dir amb vehemència a Muhàmmad: “Llegeix”, i va
afegir, “en nom del teu Senyor, que és qui t’ha creat”. L’arrel ق ر ء també
fa referència “als vents quan bufen en les seves èpoques habituals”, com si el
llegir, en el seu sentit més profund, fos un do transmès mitjançant l’alè diví
quan arriba el moment oportú.
L’Alcorà
ens mostra que el llegir està profundament lligat al fet íntim i secret de
donar a llum, d’engendrar, de donar un fruit. La comprensió és l’emanació
natural del significat que necessita ser dit. I aquest constant anar a la font
per compartir l’aigua pura que hi troben, és el camí que transiten
incansablement els místics, els poetes, i seguint el seu estel, tots aquells
qui estem enamorats de la lectura. Lili Castella.
(*)
Veure Dictionnaire Arabe-Français par
A. de Biberstein-Kazimirski, Maisonneuve et Cie, Éditeurs, Paris 1860. Arabic-English Lexicon by Edward William
Lane, Librairie du Liban, Beirut, 1968. Une
approche du Coran par la grammaire et le lexique, Maurice Gloton, Albouraq,
Beyrouth, 2002.
