Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

divendres, 23 d’abril del 2021

Diada de Sant Jordi

Diada de Sant Jordi

Album folio fragment with scholar in a garden; 1610-15 mughal. painted by muhammad 'ali. | Museum of Fine Arts, Boston

Iqra’! (Llegeix!)
 (Alcorà 96.1)
 
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

dimarts, 13 d’abril del 2021

Ramadà

Ramadân Karîm! 


Dans mon enfance, le Ramadan était un mois de contemplation, de concentration, de solitude, de nuits de veille passées dans les prières. C'est à la fin du mois seulement qu'était célébrée la "fête du Ramadan", appelée aussi "fête du sucre" (şeker bayrami); les enfants recevaient des vêtements neufs qu'ils portaient lors des nombreuses visites chez les uns et les autres, ou on leur offrait à profusion bonbons, chocolats, menues piécettes.

Kudsi Ergüner, La Flûte des origines. Un Soufi d'Istanbul. Terre Humaine, Plon. Paris, 2013. Pàg. 129.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)