Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

dilluns, 11 de juny de 2012

El Rebâb en Rûmî

El rebâb en Mawlânâ Rûmî (II)


Leili Castella





En su extensa obra, Mawlânâ Rûmî se refirió en más de una ocasión al rebâb, instrumento de alto contenido simbólico y muy querido por el maestro persa de Konya, al punto que llegó a especularse sobre si sabía tocarlo.
Si en un rubâ'î (suerte de cuarteta) que recogimos hace un tiempo,  coger el rebâb significaba orar, en el que hoy les presentamos, Mawlânâ parece querer decirnos que no nos aferremos a ningún objeto, a ninguna forma. El quid de la cuestión no es la música, sino enamorarse...
Huuuuuuuu......

No necesitamos vino para la ebriedad,
ni para gozar del encuentro arpa ni rebâb.
Alegres y ebrios estamos tal ebrios de amor,
sin escanciadora, flauta ni juglar.


[2] Yalal ud-Din Rumi. Rubayat. Traducción de Clara Janés y Ahmad Taherí. Ediciones Unesco, 1966. Pág. 151.