Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

dilluns, 17 de setembre de 2012

Tafakkur: una gota de agua


Una gota de lluvia
 
Leili Castella
 
 
 
 
El Corán compele una y otra vez al ser humano a meditar y a reflexionar sobre Sus signos, y alaba a aquellos que "recuerdan a Dios de pie, sentados o echados, y que meditan en la creación de los cielos y de la tierra: "¡Señor!, no has creado todo esto en vano." (Corán 3, 191).
 
El sufismo mevleví, al que se ha calificado como una auténtica mística de la escucha, previlegia especialmente el sentido del oído como fuente de conocimiento espiritual. Reflexionar sobre los más ínfimos sonidos, como el de una gota de lluvia cayendo, no puede sino conducirnos a Él. Dice Abû Hamid Al Ghazâlî en su Kitâb Al-Tafakkur: "Acaso no has visto las nubes regar la tierra con gotas separdas sin que ninguna toque o se una a otra; aún más: cada una desciende por la vía que Él le ha asignado, sin desviarse: aquélla que se halla detrás jamás adelanta a la que va delante, ni la que va delante se retrasa, y así caen sobre la tierra gota a gota."
 
 
 
 
Y continúna el autor: "Cada gota está destinada a un punto determinado de la tierra y a los animales que en ella se hallan: pájaros, animales salvajes, insectos y reptiles; sobre esta gota, la grafía divina (al-jatt al.ilâhi), imperceptible a simple vista, ha inscrito que es el bien destinado a aquel pequeño gusano que se halla en aquel lado de la montaña y a la que accederá cuando tenga sed en el momento establecido...".
 
Y es que "Quien, si no (Él) ha creado los cielos y la tierra y ha hecho bajar para vosotros agua del cielo?" (Corán 27, 60).
 
Huuuuuuuu.............