El jardí de les roses
Sa'di
Traducció del persa d'Àlex Queraltó Bartrés
Sa'di de Xirâz (1209-1292) fou,
juntament amb Hafîz, Omar Kayyâm, i Mawlânâ Rûmî, una de les grans figures de l'època daurada
del sufisme persa. Viatger infatigable, savi sufí i poeta extraordinari, Sa'di
va llegar, entre d'altres, dues obres clau de la literatura persa: El verger (Bostan) i El jardí de les roses (Golestan).D'aquesta
última obra, tenim avui el goig de presentar-ne la traducció que Àlex Queraltó
Bartrés n'ha fet al català, a partir del text original
persa.
Nascut en el si d'una família de savis
teòlegs i homes de ciència, la infantesa de Sa'di va transcórrer a Xirâz, la
seva ciutat natal, però, poc després d'haver passat els primers anys de la seva
adolescència, sota el pretext dels estudis, va emprendre un llarguíssim viatge
de trenta-cinc anys que el va portar a recórrer l'Iraq, el nord d'Àfrica,
Anatòlia, Palestina, el Líban, Aràbia, el Hijâz i fins i tot el Iemen. Quan
finalment va tornar a Xirâz, tot i l'admiració que li professaven les figures
més importants del seu temps, va decidir allunyar-se de l'esplendor de la
cort i passar els seus últims dies retirat, dedicat, tal com el propi autor ens explica al pròleg d’ El jardí de les roses, a la reflexió i a
la meditació.
La intenció de Sa’di al escriure l’obra
que ens ocupa va ser ben clara: oferir un camí de coneixement al lector:
Escolta el consell
de Sa’di amb el cor atent:
el camí és tal com he dit, tu segueix-lo i sigues valent.
el camí és tal com he dit, tu segueix-lo i sigues valent.
I és que el savi té la responsabilitat de
posar a disposició dels demés un coneixement que ha encarnat però que en
definitiva no li pertany:
La llengua, a la
boca, ¿de què serveix, oh savi?
És la clau de la
porta del tresor de l’home d’art.
Si la porta és
tancada, ¿com pot saber la gent
Si ell és un bon
joier o un simple quincallaire?
Encara que pels savis el silenci és educació,
Quan és necessari parlar és millor fer-ho.
I és així
com en el decurs d’un passeig amb un amic en un dia preciós de primavera, va néixer en Sa’di
la idea d’escriure “un llibre que fos un
jardí de roses, al qual el vent de la tardor no arranqués les flors ni el curs
del temps pogués canviar-ne la joia primaveral en una tardor malenconiosa.
¿De què serveixen les roses al cistell
Si una pàgina del meu llibre ja et serveix?
Si una pàgina del meu llibre ja et serveix?
Aquestes flors no
duren més de cinc dies,
Però el meu jardí
de roses sempre serà fresc."
Precisament
per tal de fer-lo accessible a tothom, Sa’di va escriure El jardí de les roses en un llenguatge entenedor, aparentment
senzill i directe, tot i que òbviament no exempt d’una extraordinària
profunditat. Prova de que el seu desig d’arribar a tot aquell que volgués
atansar-se a la seva obra s’ha acomplert amb escreix és que, encara avui, El jardí de les roses es troba a totes
les cases iranianes i forma part del currículum educatiu de l’Iran. Dirà Sa’di:
“vaig vestir els meus textos amb una roba
que fos útil als oradors i incrementés la eloqüència dels escrivans”. Per això, emanant el seu perfum a través d’anècdotes, breus poemes, aforismes,
advertències i reflexions, Sa’di va composar una llibre “concís, de manera que aquest
jardí frondós com el del paradís ha quedat dividit en vuit capítols breus per
evitar l’avorriment”.
Un cop realitzada la seva funció, el savi no desitja altra cosa que esborrar-se:
Un cop realitzada la seva funció, el savi no desitja altra cosa que esborrar-se:
En un moment que vivim feliços,
l’any sis-cents cinquanta-sis de l’hègira,
l’any sis-cents cinquanta-sis de l’hègira,
vam voler donar
consells i ho vam fer,
t’encomanàrem a Déu
i nosaltres vam marxar.
(*) Sa’di, El jardí de les roses, traducció del
persa d’Àlex Queraltó Bartrés, Adesiara editorial, Martorell, 2014.
Ressenya: Leili
Castella.
