Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

dimecres, 20 de juliol del 2016

No oblidem...


Let us not Forget

Seyyed Hossein Nasr




Foto: Mustafa Dedeoglu




Let us not forget who we are, whence we came, where we shall go;
Let us not forget that pre-eternal day when we bore witness,
Bore witness to His Lordship with a resounding yea,
Which does still echo under the vaults of the celestial realm.

Let us not forget the intimacy of the Beloved’s embrace,
The warmth of Her bosom when we in union were.
We have now fallen and forgotten who we are,
Wandering on earth with no compass in hand.

Bu we can remember, so let us not forget.
Let us not forget that although cast in this lowly world,
Although blinded by veils of neglect and heedlessness,
Although forgetfulness our second nature has become,
We are placed here on earth to remember and can remember.

Let us not forget then to remember our Origin and End,
To remember who we really are as we make this journey of earthly life.


Seyyed Hossein Nasr, The Pilgrimage of Life and the Wisdom of Rumi, The Foundation for Traditional Studies, Oakton, 2007, p. 29.