Baraka, música con alma: Elogi de la transparència

Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

divendres, 1 de novembre del 2019

Elogi de la transparència

Elogi de la transparència

La idolatría consiste en inmovilizarse ante un ídolo porque se ve como algo opaco, porque se es incapaz de discernir en él la invitación oculta que ofrece a ir más allá. En consecuencia, oponerse a la idolatría no consiste en destruir los ídolos, en practicar una iconoclasia ciega dirigida contra cualquier imagen interior o exterior, sino, más bien, en hacer el ídolo transparente a la luz contenida en él, lo que significa, en definitiva, transmutar el ídolo en icono.

Henry Corbin, La philosophie iranienne islamique aux XVII et XVIII siècles. Buchet-Castel: Paris 1981. Pàgs. 363-64.