Baraka, música con alma: De tinta i de lletres

Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha persones amb baraka , i també llocs amb una baraka especial. D' entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és una presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar l' espai de la música no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i ballar, i va girar i girar. D’aquest espai sagrat de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu molt benvinguts a Baraka,

Lili Castella

divendres, 1 de novembre del 2019

De tinta i de lletres

De tinta i de lletres

L'encre ne se montre que dans la forme des lettres [...]. Les lettres ne seraient rien sans l'encre, mais l'encre n'y devient pas une autre encre; de même, l'être en ses épiphanies ne fait que se multiplier par lui même (1 x 1). Chaque fois c'est l'encre qui, en étant, est telle ou telle lettre. Tout est individuel, et pourtant tout est Un. C'est cela l'unicité transcendante de l'Être (wahdat al-wujûd).

Henry Corbin, En Islam Iranien, Aspects spirituels et philosophiques, IV. Gallimard, Paris, 1972. Pàg. 195.