Diada de Sant Jordi
Iqra’! (Llegeix!)
(Alcorà 96.1)
.
divendres, 23 d’abril del 2021
dimarts, 13 d’abril del 2021
Ramadà
Ramadân Karîm!
Dans mon enfance, le Ramadan était un mois de contemplation, de concentration, de solitude, de nuits de veille passées dans les prières. C'est à la fin du mois seulement qu'était célébrée la "fête du Ramadan", appelée aussi "fête du sucre" (şeker bayrami); les enfants recevaient des vêtements neufs qu'ils portaient lors des nombreuses visites chez les uns et les autres, ou on leur offrait à profusion bonbons, chocolats, menues piécettes.
Kudsi Ergüner, La Flûte des origines. Un Soufi d'Istanbul. Terre Humaine, Plon. Paris, 2013. Pàg. 129.
dissabte, 27 de març del 2021
Nit del Perdó
Laylat al-Barâ'a,
Nit del Perdó
15 de sha'bân 1442
Si tu ne dors pas un soir, ô beauté pareille à la lune,
Le trésor de l’éternité apparaîtra à tes yeux.
C’est le soleil de l’invisible qui te réchauffera pendant cette nuit,
C’est le collyre du mystère qui t’ouvrira les yeux.
Ce soir, lutte contre toi-même, ne t’endors pas
Afin de découvrir les largesses que répand la joie.
Mowlânâ Rûmî (m. 1273)
dissabte, 20 de març del 2021
De la primavera
¡Nowrûz-tân pîrûz!
¡Sâl-é now mobârak!
How does a dead seed gain life inside the earth?
The earth's secret becomes apparent, yet it is hidden from sight
Mowlânâ Rûmî, (m. 1273)
Diwân-e Shams-e Tabrîzî núm.1121
dimecres, 24 de febrer del 2021
El poema. Joan Margarit
El poema
Joan Margarit
(1938-2021)
Damunt la taula hi ha una llibreta.Abans d'anar a dormir, mires l'última pàgina.Retocat i difícil de llegir, mostra paraulessuprimides.D'altres noves en els marges.Ratlles que creuen el paperper traslladar un vers d'un lloc a un altre.En revisar-lo una vegada més, t'atures en llegir:Aquests poemes busquen des d'on tornar a estimar.Vas fins a la finestra:en le carrrer no hi ha ningú.I tornes a la taula,on el poema continua.és aquí, amb tu.
Joan Margarit, Des d'on tornar a estimar. Proa, Barcelona, 2015. Pàg. 95.
dijous, 31 de desembre del 2020
dijous, 24 de desembre del 2020
De Maria i de Jesús
De Maria i de Jesús
Elle devint enceinte de l'enfant, puis elle se retira dans un lieu éloigné. Les douleurs de l'accouchement la surprirent auprès du tronc du palmier. Elle dit: "Malheur à moi! Que je sois morte avant cet instant! Et que je sois totalement oubliée!" L'enfant Jésus qui se trouvait à ses pieds l'interpella: "Ne t'attriste pas! Ton Seigneur a fait jaillir un ruisseau à tes pieds. Secoue vers toi le tronc du palmier, il fera tomber sur toi des dattes fraîches et mûres. Mange, bois et que ton oeil se réjouisse!"
Alcorà 19, 22-26
dijous, 17 de desembre del 2020
Nit de Noces
Shab-i' arûs
Aniversari de la mort de Mowlânâ Rûmî
La mine de toute beauté, la vraie mine, voilà ce que je désire
Mowlânâ Rûmî (m. 1273)
*
Mowlânâ Rûmî, Dîvân-e Shams-e Tabrîzî, (441). Traduït per Leili Anvar a Rûmî, Éditions Entrelacs, Paris 2004. Pàg. 258.
dilluns, 23 de novembre del 2020
Ales per volar
Que ens creixin ales per volar
When the earth suddenly opens up under our feet, we have but two choices: Either to sink into the abyss below or to grow wings and fly into the illimatable sky. Let us grow wings and fly, remembering the Quranic verse, Kullu man 'alaybâ fân wa yabqâ wajhu rabbika dhû'l-jalâli wa'l-ikrâm, which can be rendered as, "All other than Him perish, ant there remains the Face of thy Lord, Possessor of Majesty and Generosity". That Face is also in a sense the face that we turn to God. May the present tragedy aid us to turn not our back but our face to Him.
Seyyed Hossein Nasr, A Brief Spiritual Reflection on the Current Pandemic. Sacred Web 45.
Fotografia: Mustafa Dedeoǧlu,
dimarts, 3 de novembre del 2020
De joies i rajos
De les joies que irradien
Il n'est pas étonnant que l'on mette un joyau (gowhar) dans un coffret épais, qu'on enroule le tout dans une serviette noire, qu'on le cache sous dix étoffes et qu'on le tire dans la manche ou dans la pelisse. De sorte qu'on ne le voie pas. [...] Bien que le joyau soit enveloppé dans ces étoffes, le joyau a un rayon (sho'à) qui irradie au dehors. La personne qui possède une vision parfaite reconnaît ce qui n'a pas été porté dehors.
Shams de Tabriz, La quête du Joyau. Traduction de Charles-Henri de Fouchécour. Éditions du Cerf. Paris, 2017. Pàg. 85.
dijous, 1 d’octubre del 2020
De la llet dolça com un sucre
De la llet dolça com un sucre
Il faut du temps au sang pour se transformer en lait
Tant que ton destin n'a pas mis au monde un nouveau-né
Le sang, sache-le, ne devient pas du lait sucré.
*
Djalâl-od-Dîn Rûmî, Mathnawî, II, 1-6. Traducció de Leili Anvar a Rûmî, Entrelacs, Paris, 2004, pàg. 118.
dijous, 30 de juliol del 2020
L'ànima de la creació
L'ànima de la creació
Au-delà des sons entendus par la seule oreille, il y a une âme des mélodies et du rythme qui ne dépend pas des instruments ou chanteurs. Cette âme qui anime les séances du sama' est la force même qui donne vie à toute chose, elle est la marque de la présence divine dans toutes les choses crées.
La roba de la intimitat
La roba de la intimitat
J'ai reçu la robe d'investiture des mains du Prophète
(sur lui la paix)
non pas une robe qui se déchire
et devient haillons an bout de deux jours
que l'on jette dans une chaudière
ou qui sert aux soins d'hygiène.
Non
c'est la robe de l'intimité
une intimité au-delà de toute compréhension
une intimité qui échappe au passé
au présent
au futur.
Qu'est ce que hier, aujourd'hui ou demain pour l'amour?
Shams al-dîn Tabrîzî, Maqâlât. Maq. 134. Traducció Leili Anvar a Rûmî la religion de l'amour. Editions Entrelacs, Paris, 2004, pàg. 84.
dilluns, 13 de juliol del 2020
dimarts, 2 de juny del 2020
Dels colors i dels signes
Dels colors i dels signes
Un altre signe Seu, miraculós, que Ell ha fet,
és que creà els cels i la terra,
les diferències de les vostres llengües,
la varietat de tots els colors de la vostra pell.
Això són signes miraculosos, per a la gent que vol saber!
Alcorà, 30,22
dissabte, 16 de maig del 2020
Del dejuni i del silenci
Maryam
o el dejuni silenciós
“No hi
ha cap versicle de l’Alcorà que no tingui una “esquena” i un “ventre””, diu
Qâshânî (m. 1329) a la Introducció dels seus Comentaris esotèrics de l’Alcorà (1). No hi cap versicle de l’Alcorà
que no tingui un sentit exotèric i un d’interior.
ṣawm és el terme alcorànic que es refereix al
dejuni que els musulmans practiquen durant aquest mes de Ramadà. El seu sentit exotèric
queda recollit als versicle 2.183 i següents del Llibre Sagrat: “Se us ha
prescrit el dejuni...” (2). L’arrel de la paraula ṣawm (format per les lletres ص ࢼ م ) dona, efectivament, com a primer significat, “fer dejuni,
abstenir-se, fer abstinència” (3).
Però ṣawm
també té un sentit interior. La mateixa arrel ens hi condueix desvelant els següents
camps semàntics : “abstenir-se de
parlar, arribar l’hora del zenit, posar-se a l’ombra, calmar-se”. Podria dir-se
doncs que el “ventre” del dejuni és el silenci. I curiosament, la figura
alcorànica que millor coneix el secret d’aquest silenci és Maryam (Maria, mare
de Jesús) (4). L’Alcorà ens explica que des de ben petita Maryam vivia retirada
al Temple sota la protecció del seu oncle Zacaries. Hi habitava en estat de
puresa, de calma fonda. En silenci. Per això no és d’estranyar que més
endavant, Maryam oferís a Allâh, en la seva manifestació de Rahmân (5) un dejuni de silenci (Alcorà
19.26).
l’Alcorà
presenta Maryam com un signe de la misericòrdia divina (Alcorà 21.91). Al seu
voltant neixen històries plenes de gràcia i de fertilitat miraculosa. La seva
pròpia mare la va concebre en edat molt avançada, igual com Zacaries i la seva
dona van concebre el seu fill Yahya malgrat la vellesa d’ell i l’esterilitat d’ella
(Alcorà 3.40).
Meravellosament,
prop de Maryam sempre hi havia fruits: quan vivia al Santuari, cada cop que
Zacaries la visitava hi trobava provisions, aliments. Ell se n’exclamava i la
nena Maryam li responia amb serenitat que eren dons que li venien d’Allâh
(Alcorà 3.37). I quan anys després Maryam va sentir els dolors del part, Allâh
li va indicar que sacsegés un tronc de palmera del qual van caure deliciosos
dàtils madurs (Alcorà 19.25). El seu silenci era fèrtil, i per això del seu
ventre en va néixer Jesús, símbol del Verb, de la Paraula. De fet, Maryam i el
seu fill formen un binomi inseparable. Molt sovint Jesús és nombrat com “Jesús-fill-de-Maria”
com si l’Alcorà volgués fer-nos comprendre que no hi ha paraula verídica que no
neixi del silenci.
Les
coses, però, no acaben ací. La història de Maryam i del seu fill no és ni un
relat del passat, ni ens és aliena. Mowlânâ Rûmî (m.1273) ens fa
entendre que Jesús simbolitza l’espurna de l’esperit que nia en l’ànima de cadascú de nosaltres. Diu Mowlânâ: “El nostre cos s’assembla al de Maria: en cadascun de
nosaltres hi habita un Jesús, però mentre no es manifestin en nosaltres els
dolors del part, el nostre Jesús no naixerà mai”(6). Els dolors del part són el
símbol de la cerca espiritual. Cal arribar a l’arbre de palma i sacsejar-lo per
tal que doni fruits dolços i saborosos. Quan en som dignes, continua explicant Mowlâna,
l’Esperit diposita en nosaltres una perla fecundant, i “Quan l’ànima ha estat
fecundada per l’Ànima de l’ànima, aleshores aquesta ànima fecunda el món” (7). Lili
Castella
(1) Les
Commentaires esotériques du Coran d’après ‘Abd al-Razzâq al-Qâshânî, Les
Deux Océans, Paris, 1980, pàg. 15.
(2)Alcorà 2.183-185 i 187.
(3) Une approche du Coran par la grammaire et le lexique, Maurice Gloton, Albouraq, Beyrouth, 2002.
(4) Maryam
és una figura molt singular en l’ Alcorà. És l’única dona que hi és esmentada
pel seu nom. La seva història queda recollida principalment en la bellíssima
sura 19 de l’Alcorà, coneguda precisament com a Maryam.
(5) Rahmân, arrel ر ح م “Idea de lloc dilatable en el qual és
depositada la llavor que actualitza les possibilitats segons un procés d’amor,
d’on la idea de matriu, de misericòrdia, d’amor expansiu...” Gloton, opus cit.
(6) Rûmî, Mathnawî, II, 93 i ss.
(7) Rûmî, Mathnawî, II, 1184 i ss.
dijous, 23 d’abril del 2020
Sant Jordi - Ramadà
Llegeix!
Alcorà 96.1
Alcorà 96.1
Sant
Jordi, la festa dels llibres i de les roses, coincideix enguany amb l’inici del
Ramadà, un mes sagrat pels musulmans perquè en una de les seves nits, l’Alcorà
va ser revelat. I resulta que “ Iqra’! ” “Llegeix!”, va ser la primera paraula
que Déu, a través de l’àngel Gabriel, va adreçar a Muhàmmad (Alcorà 96.1).
Per
comprendre el sentit primordial de les paraules revelades, als sufís els agrada submergir-se en les seves arrels (*). Precisament l’arrel de “ Iqra’ ”, formada per les lletres ق ر ء,
desplega una meravellosa constel·lació de significats. Els primers camps
semàntics que recullen els diccionaris (*) es refereixen a “llegir, aprendre,
recitar, dir, i transmetre”. Però també a “reunir allò que està dispers”. Llegir
consistiria doncs a reunir lletres per formar paraules, paraules per formar
frases, i així successivament. Com a forma de “reunir allò que està dispers”, el
diccionari Biberstein-Kazimirski menciona el fet de “ reunir l’aigua en un sol
reservori”. L’aigua és vida, però si l’imaginem en ple desert aràbic, l’aigua
és Vida en majúscules. Sembla com si la lectura de la qual ens parla l’Alcorà
hagués de ser una lectura fèrtil, generadora d'una única i infinita trama de vertadera Vida.
I sorgeix
aleshores un nou camp semàntic de l’arrel ق ر ء: “estar prenyada una femella, contenir un
embrió”. I encara un altre: “parir”. La lectura consistiria doncs en donar a
llum al veritable significat de les coses. Dins d’aquest mateix camp de significat,
els diccionaris ens remeten a la imatge de “mantenir la femella apart en un
encerclat per donar a llum”. Curiosament la primera revelació la va tenir
Muhàmmad durant un retir a la cova de Hirâ. En soledat, i en el més absolut silenci;
amb la pulcritud interior d’un full en blanc.
L’ésser
humà pot posar-se en disposició de rebre, però el coneixement no deixa de ser
un do. L’àngel Gabriel va dir amb vehemència a Muhàmmad: “Llegeix”, i va
afegir, “en nom del teu Senyor, que és qui t’ha creat”. L’arrel ق ر ء també
fa referència “als vents quan bufen en les seves èpoques habituals”, com si el
llegir, en el seu sentit més profund, fos un do transmès mitjançant l’alè diví
quan arriba el moment oportú.
L’Alcorà
ens mostra que el llegir està profundament lligat al fet íntim i secret de
donar a llum, d’engendrar, de donar un fruit. La comprensió és l’emanació
natural del significat que necessita ser dit. I aquest constant anar a la font
per compartir l’aigua pura que hi troben, és el camí que transiten
incansablement els místics, els poetes, i seguint el seu estel, tots aquells
qui estem enamorats de la lectura. Lili Castella.
(*)
Veure Dictionnaire Arabe-Français par
A. de Biberstein-Kazimirski, Maisonneuve et Cie, Éditeurs, Paris 1860. Arabic-English Lexicon by Edward William
Lane, Librairie du Liban, Beirut, 1968. Une
approche du Coran par la grammaire et le lexique, Maurice Gloton, Albouraq,
Beyrouth, 2002.
dissabte, 4 d’abril del 2020
Dificultats i riqueses
De dificultats i riqueses
Junt amb la dificultat hi ha una riquesa.
Certament, junt amb la dificultat hi ha una riquesa.
Alcorà, 94, 5-6
diumenge, 22 de març del 2020
El vol nocturn del profeta Muhàmmad
Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj,
el vol nocturn del profeta Muhàmmad
27 de rajab de 1441
Ceci n’est pas comme l’ascension d’un être humain ver la lune, non ;
mais comme l’ascension de la canne à sucre vers le sucre.
Mathnawí, IV, 553.
Mowlânâ Rûmî (1273)
divendres, 20 de març del 2020
De la primavera
¡Nowrûz-tân pîrûz!
¡Sâl-é now mobârak!
Si la terre et les montagnes n'aimaient pas d'amour
Les plantes, de leur ventre, ne pourraient pas pousser
Mowlânâ Rûmî, (m. 1273)
Diwân-e Shams-e Tabrîzî núm 2674. Traduït per Leili Anvar a Rûmî, Entrelacs, Paris, 2004, pàg. 227
dijous, 19 de març del 2020
Allò que s'obra al tancar
D'allò que s'obre al tancar
If the tekke is closed, then you must become the tekke (*)
Cheij Saadeddin Heper (**)
(*) Tekke: en turc, lloc de reunió dels dervixos. Kemal Atatürk en va ordenar el tancament en virtut de la Llei 677 de 13 de desembre de 1925.
(**) Cheij Sadettin Heper (1899-1980) va ser un reconegut instrumentista de qudum (timbals). Va acompanyar la cerimònia del gir als tekkes de Eyyûb i de Galata. D'aquest últim en va ser el darrer mestre de música.
(*)
Rumi and the Whirling Dervishes, Shems Friedlander. Archetype, Cambridge, 2003, pàg. 119.
dimecres, 18 de març del 2020
De núvols i sucre
De núvols i sucre
Quand l'eau de la mer a voyagé dans l'air jusqu'au nuage
Elle se transforme en sucre (*) car de l'amertume elle se libère
*
(*) "Sucre" est une traduction de halvâ, sorte de pâte à base de sucre et d'huile qui représente en poésie la douceur extrême, opposée à toutes les saveurs acides, amères ou salées, saveurs qui se recoupent et se confondent d'ailleurs dans le vocabulaire littéraire.
Mowlânâ Rûmî, Diwân-e Shams-e Tabrîzî núm. 214. Traducció de Leili Anvar a Rûmî, Éditions Entrelacs, Paris 2004, pàg.26.
dimarts, 17 de març del 2020
De la flauta i del sucre. Degustació espiritual
De la flauta de canya... i de sucre
I said: "Will you not give me a portion of this sugar?"
He said: "No!" (Ney!) -but he did not know that ney (reed, sugarcane) is sugar!
*
Mowlânâ Rûmî, Dîwân, Rubâ'î núm. 224. Citat a A Two-Colored Brocade, Annemarie Schimmel, The University of North Carolina Press, 1992, pàg. 436, nota 17.
divendres, 6 de març del 2020
De la degustació espiritual
De pastanagues i halwa
Un villageois vint dans une ville et devint l'hôte d'un citadin. Le citadin lui apporta du halva et le villageois en mangea avec appétit. Il dit: "O citadin! Jour et nuit on m'avait appris à manger des carottes. A présent que j'ai goûté du halva, les carottes me paraissent fades. Maintenant, chaque fois que je ne pourrai trouver du halva, je serai malheureux." Quand le villageois a goûté du halva, il se prend à désirer la ville, parce que le citadin a charmé son coeur; donc, inéluctablement, il suivra son coeur.
Le Livre du Dedans, Djalâl-ud-Dîn Rûmî, traduit et présenté par Eva de Vitray-Meyerovitch. Albin Michel, 1997, Paris. Pàg. 277.
dissabte, 29 de febrer del 2020
De la dolçor
De la dolçor
Quelle beauté, qui anime la vie,
Es-tu, dedans notre vie même?
À la vie, qu'est-e qu tu montres?
Pouquoi es-tu tant sucre?
Mowlânâ Rûmî (m. 1273)
Le livre de Chams de Tabriz, par Mowlânâ Djalâl-od-din Mohammad Balkhi. Traduit du persan par M. Tajadod, N, Tajadod et J. C. Carrière. Éditions Gallimard. Paris, 1993. Pàg.78.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)