Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

divendres, 12 d’octubre del 2012

CD 'Ushâq

'Ushâq, música sufí
Carme Miró




Halil Bárcena, director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona, va fundar el grup de música i dansa ‘Ushâq la primavera de l’any 2000. Vora la riquesa musical que hem escoltat, trobem, i no per atzar, la poesia subjacent d’un discurs mogut per l’esperit. El recull de peces, una mostra significativa de la producció musical del sufisme inspirat per Mawlâna, evoquen amb el seus cants (en àrab, turc i persa) la producció poètica del segle XIII que va infondre la dimensió mística dels mevlevís, els anomenats dervixos giradors.

Els efectes dinàmics i tímbrics, que requereixen d’una presència espiritual inconfusible, despleguen en la fondària dels afectes un llenguatge sonor molt acurat. Amb un cant comunicatiu i un fraseig de gran preciosisme per part dels instruments ( recordem que el ney és l’instrument més emblemàtic del sufisme mevleví), els intèrprets sustenten amb vitalitat la creació d’una atmosfera serena. Ritme i destresa, melodies arrelades i els sons refulgents dels instruments sufís tradicionals evolucionen en una espiral que recull i poleix el llegat dels diferents compositors que han musicat les paraules d’aquells poetes que saben dir-ho tot molt millor que ningú. Bárcena sap generar una plètora de sensacions davant tot allò que és afí al lirisme de la veu íntima, suau i delicada, de l’ésser humà.

La perícia interpretativa del conjunt que acaba d’enregistrar el seu primer disc, és tota una evidència del llarg treball d’investigació que han dut a terme fins a les últimes conseqüències: transmetre el goig compartit de la interpretació musical al gran públic.