Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

dimecres, 23 de desembre del 2015

Mawlîd an-Nabî

Mawlîd an-Nabî
(23 de desembre 2015 - 12 de rabi'a al-awwal de 1437)


Aniversari del naixement
del profeta Muhàmmad

 




Que Dieu te comble de grâces, ô Lumière,
            Ô Lumière de toute demeure,
Ô toi, le meilleur qui soit, en toute demeure !

Ô Envoyé de Dieu, tu es,
            Tu es la Lumière ayant pris forme.
Lumière sur lumière tu es venu,
            Par elle le Coran est descendu.
Niche, lumière, huile,
            Et clarté : en toute harmonie tu es venu.
Le cosmos ne s’est révélé
            Que lorsque ta présence l’a embelli.
Tu as dit toi-même que ce monde,
            À partir de toi, avait pris forme.
De la Sainte Présence tu viens,
            Et tu n’as cessé d’y demeurer.
Tu étais avant que ne soit l’univers, certes tu étais,
            Là où il n’est ni commencement ni fin.
Libre et absolu tu étais, puis tu as été
            Magnifié par les entraves du monde contingent.
Il n’y a rien, non rien, dans l’existence
            Hormis, je l’atteste, cette Lumière.
Surgie du monde du Mystère,
            Elle est descendue des sublimes sphères.
Ô Envoyé de Dieu, tu es gratifié
            De la quintessence de toutes les faveurs,
Ô Envoyé de Dieu tu demeures,
            Et dans ton obédience je demeure.
Al ‘Alawî espère
            Par ton agrément parvenir au but !


Xeij al-Alawí a Un éblouissement sans fin. La poésie dans le soufisme, Eric Geoffroy, Seuil, Paris, 2014, p. 111-112.