Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

dijous, 17 de desembre de 2015

Nit de Noces



Shab-i 'arûs - 2015
Aniversari de la mort de Hazrat Mawlânâ Rûmî
(17 de desembre de 1273 - 17 de desembre de 2015)







Dès l’instant où tu vins dans le monde de l’existence,
Une échelle fut placée devant toi pour te permettre de t’enfuir.
D’abord, tu fus minéral, ensuite végétal,
Puis tu devins animal : comment serait-ce caché à tes yeux ?
Après cela tu devins homme, doué de connaissance, de raison et de foi.
Vois comme est devenu un tout ce corps, qui est une partie de ce monde de poussière !
Quand tu auras voyagé à partir de ta condition d’homme, sans nul doute, tu deviendras un ange.
Quand tu en auras fini avec la terre, ta demeure sera le ciel.
Dépasse le niveau de l’ange : pénètre dans cet océan,
Afin que ta goutte d’eau devienne une mer plus vaste que cent mers de ‘Omân.(*)


Mawlânâ Rûmî (m. 1273)

 (*) Mawlânâ Djalâl od-Dîn Rûmî, Odes mystiques, Éditions du Seuil, Paris, 1973, p. 440-441, en traducció d’ Éva de Vitray-Meyerovitch i Mohammad Mokri.