Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

dilluns, 25 de desembre del 2017

De Maria i de Jesús


De Maria i de Jesús


File:Bernardo Daddi - Virgin and Child - WGA5873.jpg
                                                   
Bernardo Daddi, La Verge amb el Nen, 1340.


C’est la douleur qui guide l’homme dans toutes choses. Tant que la douleur, la passion et le désir d’une chose ne surgissent pas dans son cœur, jamais il ne tendra vers elle, et il ne lui sera jamais possible de réaliser ses désirs, qu’il s’agisse de ce monde ou de l’autre, de commerce, de royauté, de science, d’astronomie, etc. Tant que Marie n’a pas ressenti les douleurs de l’enfantement, elle ne s’est pas dirigée vers l’arbre du bonheur. « Les douleurs de l’enfantement la firent se diriger vers le tronc du dattier (Coran 19,23) ». Cette douleur la poussa vers l’arbre, et cet arbre qui était desséché produisit des fruits.

Le corps est pareil à Marie, et chacun possède en lui un Jésus. Si nous éprouvons en nous cette douleur, notre Jésus naîtra; mais si nous ne sentons aucune douleur, Jésus, par le chemin secret qu’il avait pris, s’en retourne à son origine, nous laissant privés de ses bienfaits.

Cherche un remède tant que ton Jésus est sur la terre :

Une fois Jésus parti vers le ciel, ton remède aura disparu.

Djalâl-ud-Dîn Rûmî,  Le livre du dedans, Albin Michel, Paris, 1997, p. 50-51.

dimarts, 19 de desembre del 2017

Shab-i 'arûs



Shab-i 'arûs

Aniversari de la mort de Hazrat Mawlânâ Rûmî



Imatge relacionada


Le Roi de la pensée sans trouble
En dansant s’en est allé
Vers l’autre pays,
Le pays de la lumière. (*)


(*) Aflakî, citat per Eva de Vitray-Meyerovitch, Le livre du dedans, Sinbad, Paris, 1982, p.20.

dilluns, 2 d’octubre del 2017

Malalts d'amor. 1 d'octubre del 2017



Malalts d’amor



Imatge relacionada


País petit

El meu país és tan petit
Que quan el sol se’n va a dormir
Mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
Que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
Tant se val! És així com m’agrada a mi
I no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
Malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
Que des de dalt d’un campanar
Sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
Tenen por de sentir-se sols,
Tant se val! És així com m’agrada a mi
I no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
Malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
Que sempre cap dintre del cor
Si és que la vida et porta lluny d’aquí.
I ens fem contrabandistes,
Mentre no descobreixin
Detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
I no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
Malalt d’amor pel meu país.

Lluís Llach

https://www.youtube.com/watch?v=Te4QWD9_kAg



dilluns, 11 de setembre del 2017

Diada Nacional de Catalunya 2017



Diada Nacional de Catalunya
11 de setembre de 2017



Un altre signe Seu, miraculós, que Ell ha fet,
és que creà els cels i la terra,
les diferències de les vostres llengües,
la varietat de tots els colors de la vostra pell.
Això són signes miraculosos, per a la gent que vol saber!

Alcorà, 30,22


divendres, 18 d’agost del 2017

dimarts, 11 de juliol del 2017

dissabte, 24 de juny del 2017

'Id al-Fitr. Festa de la Purificació



‘Id al-Fitr

Seyyed Hossein Nasr



 Rose - absolutely love this color!:


Prayer on the Occasion of the End of Ramadan

“O Lord we thank Thee at the end of this month of trial and of blessings for all that Thou have given us and also all that has been denied us for we become aware of Thee both through Thy gifts and through all privation which is only a reflection of Thy Transcendence. In fasting we have worn the armor of the purity of Thy Presence against all the vicissitudes and dispersions of the world. We have died to the world to live in Thy Will. Our fast was not only the rejection of food and drink and even the purification of our minds of evil thoughts. It was certainly all of these things according to what Thou hast willed in Thy Sacred Law. But it was even more than that a rejection of all that is other than Thee, for to fast is to put aside everything but Thy Countenance and to live in Thy Presence. It is ultimately to remember Thee and to invoke Thee through Thy Sacred Name.

With the help of the shroud of purity which this holy month has made to descend upon Thy servants, we have come to see the world of Thy Creation not as separation and veil but as signs and portents of Thy Wisdom and Beauty. In the practice of spiritual poverty symbolized by the fast and actualized also by it we have emptied the vessel of our humble existence of ourselves and have been blessed to have it filled with the nectar of Thy Presence as the cosmos was made resplendent by the descent of Thy Word, the Holy Quran, during this month.

Now that we bid farewell to this blessed month and join in celebrating this feast which makes us aware once again of the blessings of life and the food which nourishes and sustains it, enable us to maintain in the days, weeks and months that follow an element of the purity and detachment of Ramadan. Allow us to live in the world in such a way as to be also in Thy Presence. Endow us with the vision of creatures in their inwardness, as they exist before Thy Majesty and as they reflect Thy Beauty and not solely in their outward aspect as veil and separation. May we live throughout the year and in fact all the years of our lives in Thy Sacred Name in such a way that we retain the purity of fasting during the holy month of Ramadan along with the celebration of the goodness and beauty of Thy creation and of Thy gifts during this great feast, the ‘id al-fitr, which crowns a month when we have tried to live according to Thy Will and to perform the acts of worship Thou hast willed for us. May we always live according to Thy Will and in Thy Sacred Name.”


(*)Studies in Comparative Religion, Vol. 16, No. 1 & 2 (Winter-Spring, 1984). © World Wisdom, Inc.





divendres, 23 de juny del 2017

Laylat al-Qadr 1438

Laylat al-Qadr

Nit del Poder, Nit del Destí

27 Ramadân 1438



Imatge relacionada



Con el nombre de Allah, el Rahmân, el Rahîm
1. Lo hemos revelado la Noche del Destino.
2. ¿Qué te hará saber lo que es la Noche del Destino?
3. La Noche del Destino es mejor que mil meses.
4. Descienden los Malâika y el Rûh en ella, con el permiso de su Señor, para todo asunto.
5. Ella es paz hasta que despunta el alba.

Corán, 97



“Esta azora habla de una noche (laylat) formidable, aquella en la que el cielo y la tierra se comunicaron, y en su centro apareció el Corán. Se trata de la noche en la que el Libro comenzó a ser depositado en el corazón de Muhammad (s.a.s) y que iría brotando a lo largo de veintitrés años, acompañando su vida y la de la primera Comunidad musulmana. Eso ocurrió la Noche del Qadr, una Noche extraordinariamente valiosa en la que se dejaron vislumbrar la Fuerza y el Poder de Allah presentes en todo y rigiendo cada realidad. El término Qadr destaca esos dos valores: mérito y destino.

La Revelación (Wahy) –o Descenso del Corán (Nuzûl al-Qur’ân)- no fue un hecho intrascendente. Esa noche tuvo que ser necesariamente muy especial, y en ella se produjo un acontecimiento único cuya importancia tiene dos razones. La primera, el hecho en sí de la Revelación: el roce en un instante concreto del Universo de Allah y el universo del ser humano. La segunda, sus repercusiones históricas. Es la primera de estas circunstancias la que destaca este breve capítulo del Corán. […]

Los distintos pasajes coránicos que se refieren a ese acontecimiento [la Revelación] parecen siempre relámpagos: vibran y destellan. Es más, comunican luz. La Noche del Destino (Laylat al-Qadr) es el momento valioso en que descienden los Malâika, los Seres de Luz, y hablan al corazón del Hombre. En especial, desciende el Espíritu, el Rûh, que nos recuerda el momento en que el ser humano fue creado y Allah sopló en él. Es una noche en la que se añade vida a la vida porque algo esencial es desvelado, y con esa revelación cambian muchas cosas. Esa noches es irrepresentable: “¿Qué podría hacerte comprender lo que es “la Noche del Destino”?...”. […]

Imatge relacionada

La Noche del Destino tuvo lugar en Ramadân, el noveno mes lunar. Durante ese mes, el Profeta (s.a.s) se retiraba a practicar el ayuno y la contemplación en Hirâ, una pequeña gruta en las inmediaciones de Meca. Ahí tuvo lugar ese acontecimiento formidable e inesperado. Según varios hadices, ocurrió la noche vigésimo séptima del mes de Ramadân. Otros relatos son más vagos, y hablan de cualquiera de las noches de ese mes, prevaleciendo el que la Revelación se concentraría en el corazón de Muhammad en alguna de las diez últimas noches del mes del ayuno. […]

El Corán la llama a esta noche la Noche del Destino (Laylat al-Qadr). Es la Noche del Qadr, que significa mérito, valor, rango elevado, y también significa predeterminación y  destino de las cosas, el decreto con el que Allah mide y gobierna las realidades y las conduce de modo inexorable. La palabra Qadr (medida exacta) sugiere las nociones de Fuerza y Poder (Qudra). El Qadr sugiere también la noción de Destino (Qadar), que es el Decreto Trascendente y la Energía que rigen las cosas y los acontecimientos, la que los hace ser y los estructura. Es la Presencia de la Vida, el Poder, la Ciencia y la Voluntad de Allah en cada instante y es la Decisión  y el Decreto de Allah en todo lo que existe. El Qadr es el Imperio de Allah en cada criatura, un Dominio de la Verdad sin el que la criatura no podría ser. Esa Noche fue aquella en la que el Qadr se le evidenció a Muhammad (s.a.s.) vaciándolo de fantasías, ilusiones, suposiciones y quimeras y mostrándole la Autenticidad que rige la existencia. En ese instante le fue revelado el Corán a su corazón. […]

Esa noche iluminada desemboca en un amanecer: el día que la sigue es un nuevo mundo lleno de paz, es decir, a salvo de las contradicciones y conflictos propios de la disgregación de nuestra realidad. De esa noche surgió el Islâm, la inmersión en el  Salâm, la Paz y la reconciliación con la Verdad Una. El mundo disperso y roto quedó atrás. Al Qur’ân –Reunión, Síntesis- se le llama también Furqân –Separación, Discriminación- porque con él se ha distinguido claramente entre ese universo decadente y el Universo Unitario de Allah. Lo que lo reunificó todo hizo simultáneamente que los musulmanes se despidieran del enemigo que separa y aísla al hombre y lo hace insignificante: el “mal”, la “avidez”, la “tribulación”, la “miseria” y los “dioses”. El Corán reúne y separa, lo junta todo en el corazón del mû’min, de aquél que se ha abierto a Allah,  y saca de él lo que sobra, lo que no es compaginable con esa Paz.”

Abderramán Mohamed Maanán, Tafsîr




dilluns, 12 de juny del 2017

El Ramadà segons Goytisolo



Del Ramadà, segons Juan Goytisolo



Imatge relacionada

“Como ocurre a menudo en la religión musulmana –cuyo reino, a diferencia del de Jesús, sí es de este mundo (dunia), pues abarca a la vez este último y el ájira o Más Allá-, la observación del Ramadán responde a un conjunto de valores simultáneamente espirituales y sociales. Por un lado, es el mes de la sumisión y acercamiento a Dios; de la lucha contra los deseos y pasiones denominadas por el Profeta el gran xihad; del cumplimiento de las plegarias rituales y paciencia frente a las adversidades y pruebas que pueda deparar la vida. Por otro, es el mes de la caridad y atención a los sufrimientos de los menesterosos, del azaca o limosna legal con motivo de la fiesta del Aid el Fitr.

El ayuno no es un acto de contrición sino de autodominio, lo que explica la alternancia, de otro modo incomprensible, entre la abstinencia del día y el recreo o deleite de la noche: el creyente cumple el reposo del guerrero que ha interrumpido el ejercicio de combatir consigo mismo, obediente en el esfuerzo como en el desahogo. […] La especificidad del ayuno musulmán justifica que su final se festeje como un día de triunfo: al recalcar la importancia del autodominio y fuerza del alma, el islam da al Ramadán el aspecto de un tiempo de lucha, de nobleza y victoria." (*)

Juan Goytisolo

(Barcelona, 1 de juny del 1931 - Marràqueix, 4 de juny del 2017)



(*) Juan Goytisolo, De la Ceca a la Meca, Alfaguara, Madrid, 1997, pàgs. 210-211.

dilluns, 5 de juny del 2017

Del dejuni


Del dejuni


Dibujo medieval:


¿Qué es el ayuno? Es cerrar la puerta a lo otro que Dios,
Cerrando el paso a todo cuanto es o no es.


‘Attâr (1145-1221) (*)



(*) Citat per Javad Nurbakhsh a Simbolismo Sufí, 2, Editorial Nur, Madrid, 2004, p. 119.

diumenge, 28 de maig del 2017

Ramadà 1438


Ramadân Karîm!


Rose:




Pendant le mois de Ramadan, ta poussière devient de l'or
Comme une pierre devenue kohl, elle devient vision,
Cette bouchée que tu mangeas est devenue impure
Mais la patiente que tu avais est devenue regard.

 
 Mowlânâ Rûmî (m. 1273)




dimarts, 16 de maig del 2017

Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj



El Vol Nocturn del profeta Muhàmmad
 o la nit en què el tawhîd es va encarnar

Leili Castella






Ara ja fa uns dies (el 27 del mes de Rajab que enguany s’ha correspost amb el 24 d’abril) que es va celebrar un fet d’ importància cabdal en el món islàmic: el viatge per excel·lència de l’islam, Al-Isrâ' wa-l-Mi'râj , conegut també com el “Vol Nocturn” en virtut del qual el profeta Muhàmmad va viatjar miraculosament a lloms del seu cavall mític buraq de Meca a Jerusalem (al-isrâ’), i d’allà va travessar els cels (al-mi’râj), fins arribar a la presència de Déu (Alcorà 17,1). Diu l’eminent islamòleg Seyyed Hossein Nasr, d’aquesta nit beneïda: “this powerful, central spiritual experience of the Blessed Prophet is the example of spiritual ascent and the model for spiritual life” (*).

Les conseqüències d’aquest viatge formidable han estat, i són, inabastables: “The mi’râj”, continua el professor Nasr, “has served as a source of inspiration for generations of Muslim saints and mystics and has delineated the Islamic cosmos. Also it is the inner experiences undergone by the Blessed Prophet during the mi’râj which are said to be reflected in the movements and litanies of the daily prayers, the alât or namâz that is the central and most fundamental rite of Islam”. No en va una dita cèlebre del profeta de l’islam afirma que “les pregàries diàries són el mi’râj del creient”.

Les fonts tradicionals islàmiques reconeixen doncs que els musulmans poden viure l’experiència del mi’râj, tot i que només en la seva dimensió espiritual (ânî), mentre que el viatge que va realitzar el profeta Muhàmmad va tenir no només  una dimensió espiritual, sinó també corporal (jismânî). Això fa, observa el professor Nasr, que “The mi’râj of the Blessed Prophet, which is so central to Islam, has become at the same time one of the most difficult elements in the teaching of Islam to understand for many young Muslims influenced by the modern scientific world view […] who want to reduce Islam to a rationalism and empty it of all its beauty and grandeur”. Nasr adverteix que l’objecte de la ciència moderna és bàsicament l’estudi de la realitat física, i que per tant exclou altres nivells de la realitat, com pot ser l’espiritual. El prestigi actual de la ciència ha arribat a tal punt que s’arriba a considerar irreal tot allò que no és acceptat des del punt de vista científic.



Cal tenir en compte aquestes observacions per atansar-se al significat pregon del Vol Nocturn del profeta Muhàmmad i entendre les següents paraules de Seyyed Hossein Nasr: “As far as the mi’râj  is concerned, it refers to a journey to the higher states of being and not simply through astronomical space. Moreover, since the spiritual is the principle of the psychic and the psychic is the principle of the physical, it is always possible for the lower level of reality to be integrated and absorbed into the higher.  The ascension of the Blessed Prophet physically as well as psychologically and spiritually meant that all the elements of his being were integrated in that final experience which was the full realisation of unity (al-tawîd). His corporeal ascent signifies also the nobility and dignity of the human body as created by God.”

I el professor Nasr acaba així la seva reflexió: “There is nothing unscientific or illogical about the mi’râj if one understands something of the multiple levels of the traditional universe and the limitations of all of modern science to a single level of reality, namely the physical, no matter how far it is stretched and extended. There is nothing worse than reducing the majestic events associated with the great founders of religion to harmless events of “ordinary life” in order to make them acceptable. This is so much more dangerous at a time when the so-called “ordinary life” has become for the most part trivial and emptied of the dignity and beauty which are characteristic of normal human existence.”


(*) Totes les citacions d'aquesta entrada pertanyen a l’obra de Seyyed Hossein Nasr, Muhammad Man of God, Kazi Publications, Chicago, 1995, pàgs. 29 a 36.




diumenge, 23 d’abril del 2017

Sant Jordi 2017




De la lectura




Indian Miniature Painting:



LE VER MANGEUR DE LIVRES

J’ai entendu un soir dans ma bibliothèque
Un ver mangeur de livres dire à un papillon :
« Je me suis posé sur les pages d’Avicenne,
J’ai vu maint manuscrit de Farabi,
Mais je n’ai pas encore compris la philosophie de la vie !
Je demeure dans la même obscurité, n’ayant point reçu de lumière. »
Le papillon à demi consumé par la flamme lui répondit :
« Ce trésor précieux, tu no le trouveras en aucun livre :
C’est l’ardeur qui rend plus vive la vie,
C’est l’ardeur seule qui lui donne des ailes ! »



Muhàmmad Iqbal (1877-1938)


Message de l’Orient, Muhammad Iqbal, Les Belles Lettres, Paris, 1956, p.103.