Maryam
o el dejuni silenciós
“No hi
ha cap versicle de l’Alcorà que no tingui una “esquena” i un “ventre””, diu
Qâshânî (m. 1329) a la Introducció dels seus Comentaris esotèrics de l’Alcorà (1). No hi cap versicle de l’Alcorà
que no tingui un sentit exotèric i un d’interior.
ṣawm és el terme alcorànic que es refereix al
dejuni que els musulmans practiquen durant aquest mes de Ramadà. El seu sentit exotèric
queda recollit als versicle 2.183 i següents del Llibre Sagrat: “Se us ha
prescrit el dejuni...” (2). L’arrel de la paraula ṣawm (format per les lletres ص ࢼ م ) dona, efectivament, com a primer significat, “fer dejuni,
abstenir-se, fer abstinència” (3).
Però ṣawm
també té un sentit interior. La mateixa arrel ens hi condueix desvelant els següents
camps semàntics : “abstenir-se de
parlar, arribar l’hora del zenit, posar-se a l’ombra, calmar-se”. Podria dir-se
doncs que el “ventre” del dejuni és el silenci. I curiosament, la figura
alcorànica que millor coneix el secret d’aquest silenci és Maryam (Maria, mare
de Jesús) (4). L’Alcorà ens explica que des de ben petita Maryam vivia retirada
al Temple sota la protecció del seu oncle Zacaries. Hi habitava en estat de
puresa, de calma fonda. En silenci. Per això no és d’estranyar que més
endavant, Maryam oferís a Allâh, en la seva manifestació de Rahmân (5) un dejuni de silenci (Alcorà
19.26).
l’Alcorà
presenta Maryam com un signe de la misericòrdia divina (Alcorà 21.91). Al seu
voltant neixen històries plenes de gràcia i de fertilitat miraculosa. La seva
pròpia mare la va concebre en edat molt avançada, igual com Zacaries i la seva
dona van concebre el seu fill Yahya malgrat la vellesa d’ell i l’esterilitat d’ella
(Alcorà 3.40).
Meravellosament,
prop de Maryam sempre hi havia fruits: quan vivia al Santuari, cada cop que
Zacaries la visitava hi trobava provisions, aliments. Ell se n’exclamava i la
nena Maryam li responia amb serenitat que eren dons que li venien d’Allâh
(Alcorà 3.37). I quan anys després Maryam va sentir els dolors del part, Allâh
li va indicar que sacsegés un tronc de palmera del qual van caure deliciosos
dàtils madurs (Alcorà 19.25). El seu silenci era fèrtil, i per això del seu
ventre en va néixer Jesús, símbol del Verb, de la Paraula. De fet, Maryam i el
seu fill formen un binomi inseparable. Molt sovint Jesús és nombrat com “Jesús-fill-de-Maria”
com si l’Alcorà volgués fer-nos comprendre que no hi ha paraula verídica que no
neixi del silenci.
Les
coses, però, no acaben ací. La història de Maryam i del seu fill no és ni un
relat del passat, ni ens és aliena. Mowlânâ Rûmî (m.1273) ens fa
entendre que Jesús simbolitza l’espurna de l’esperit que nia en l’ànima de cadascú de nosaltres. Diu Mowlânâ: “El nostre cos s’assembla al de Maria: en cadascun de
nosaltres hi habita un Jesús, però mentre no es manifestin en nosaltres els
dolors del part, el nostre Jesús no naixerà mai”(6). Els dolors del part són el
símbol de la cerca espiritual. Cal arribar a l’arbre de palma i sacsejar-lo per
tal que doni fruits dolços i saborosos. Quan en som dignes, continua explicant Mowlâna,
l’Esperit diposita en nosaltres una perla fecundant, i “Quan l’ànima ha estat
fecundada per l’Ànima de l’ànima, aleshores aquesta ànima fecunda el món” (7). Lili
Castella
(1) Les
Commentaires esotériques du Coran d’après ‘Abd al-Razzâq al-Qâshânî, Les
Deux Océans, Paris, 1980, pàg. 15.
(2)Alcorà 2.183-185 i 187.
(3) Une approche du Coran par la grammaire et le lexique, Maurice Gloton, Albouraq, Beyrouth, 2002.
(4) Maryam
és una figura molt singular en l’ Alcorà. És l’única dona que hi és esmentada
pel seu nom. La seva història queda recollida principalment en la bellíssima
sura 19 de l’Alcorà, coneguda precisament com a Maryam.
(5) Rahmân, arrel ر ح م “Idea de lloc dilatable en el qual és
depositada la llavor que actualitza les possibilitats segons un procés d’amor,
d’on la idea de matriu, de misericòrdia, d’amor expansiu...” Gloton, opus cit.
(6) Rûmî, Mathnawî, II, 93 i ss.
(7) Rûmî, Mathnawî, II, 1184 i ss.
