'Varias son las sendas que conducen a Dios; yo he elegido la senda de la danza y de la música' escribió el poeta y místico persa Mowlânâ Rûmî (1207- 1273), inspirador de la vía de conocimiento sufí 'mevleví’ de los derviches giróvagos. Sean muy bienvenidos a'Baraka, música con alma', un blog dedicado a la reflexión y al estudio de la música en la obra de Mawlânâ Rûmî y por extensión al simbolismo del arte islámico. Información y contacto: Lili Castella en barakamusica@gmail.com.
Presentació
Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha persones amb baraka , i també llocs amb una baraka especial. D' entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.
La música, com el perfum, és una presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.
Habitar l' espai de la música no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i ballar, i va girar i girar. D’aquest espai sagrat de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.
Sigueu molt benvinguts a Baraka,
Lili Castella
diumenge, 22 de març del 2015
Celebració de l'Any Nou persa
divendres, 2 de gener del 2015
Mawlîd an-Nabî
Mawlîd an-Nabî
(...)
En humildad me inclino ante tu grandeza,
pidiéndote perdón por tratar de articular
en palabras indignas del polvo de tus pies
siquiera una intuición fugaz
de la luz rutilante de tu vida
que iluminó la tierra árabe del Hechaz
y desbordó sus fronteras
creando un aura que todavía ilumina
la senda de aquellos que te proclaman por guía.
Tu bandera verde seguirá ondeando
en las horas más oscuras del devenir histórico,
hasta que la Verdad de la cual fuiste
y aún eres
supremo mensajero y defensor
se manifieste una vez más en toda su gloria,
en medio de la miseria humana de este mundo extraviado.
Oh, Muhammad, cuya alabanza entona el mismo Dios,
así como Sus ángeles y Sus siervos en la tierra,
necesito tu ayuda
para llevar a buen puerto la ardua tarea
de describir, siquiera humildemente,
los contornos de una vida
que es modelo de perfección,
y que revela en toda su nobleza y su hermosura
lo que significa de veras
ser
un ser humano.
Seyyed Hossein Nasr (1933-) (*)
dilluns, 22 de desembre del 2014
Pares i fills
dimecres, 17 de desembre del 2014
Shab-i 'arûs 2014
dimarts, 4 de novembre del 2014
Ashura
dissabte, 1 de novembre del 2014
Les roses de Sa'di
el camí és tal com he dit, tu segueix-lo i sigues valent.
Si una pàgina del meu llibre ja et serveix?
Un cop realitzada la seva funció, el savi no desitja altra cosa que esborrar-se:
l’any sis-cents cinquanta-sis de l’hègira,
dissabte, 11 d’octubre del 2014
Un ejemplo malâmatí
Leili Castella
En este contexto recogemos la conmovedora historia de Nafiz Uncu relatada por Kudsi Erguner, célebre intérprete de ney, la flauta derviche de caña, en su libro La fuente de la separación. Viajes de un músico sufí [3], recientemente reseñado en este mismo blog. Cuenta Erguner que Nafiz Uncu, en la primera mitad del siglo pasado, era una de las figuras más queridas del tekké [4] uzbeko del barrio de Üskudar, en la parte asiática de Estambul. Nafiz Uncu, que en su juventud había sido uno de los cantantes más célebres de Estambul, poseía una voz bellísima que tenía enamorada a toda la ciudad, a tal punto, que, siendo Nafiz imam de Yeni Cami, la mezquita que se encuentra en la plaza de Üsküdar, la gente se agolpaba en ella para escucharle recitar el Corán o la llamada a la oración. Nafiz, no obstante, veía en la fama una trampa peligrosa, de modo que hizo voto de perder su voz. Relata Erguner que cuando conoció a Nafiz, éste tenía una voz que apenas le permitía hablar.

Fuente: http://instituto-sufi.blogspot.com.es/search?q=un+huequecito+en+la+pared
diumenge, 5 d’octubre del 2014
El mes de la peregrinación
dimecres, 1 d’octubre del 2014
Mawlânâ Rûmî y el rebâb
(*) Nombre de un célebre músico.
dilluns, 22 de setembre del 2014
Mawlânâ y la Belleza
Ostad Elahi



%5B1%5D.jpg)


