Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mawlânâ Rûmî. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mawlânâ Rûmî. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 d’abril del 2019

Shams i Mowlânâ



Shams i Mowlânâ Rûmî, d'aigua i de joies





En réalité, Shams avait en lui un "joyau", un dépôt de grande valeur qu'il ne pouvait partager avec personne. Il était, disait-il, une "eau pure" qui croupissait cependant en l'absence d'un compagnon vers lequel elle puisse s'écouler, vive et joyeuse. Il était un maître; plus même, un miroir théophanique, révélant le Divin, mais une rencontre était nécessaire pour que l'éclat de son être soit reconnu. Il lui fallait un compagon à sa hauteur. Ce compagnon fut Rumi, qu'il désigne toujours par le titre de Mowlânâ, "notre seigneur". Et c'est en l'aimant qu'il l'initie à l'Amour absolu. "Quelque chose de l'Éternel est lié à toi, et c'est l'amour", disait-il.

Leili Anvar, Shams de Tabriz, le Soleil en face. Le Monde des Religions, núm 95, pàgs. 62.

diumenge, 28 de maig del 2017

Ramadà 1438


Ramadân Karîm!


Rose:




Pendant le mois de Ramadan, ta poussière devient de l'or
Comme une pierre devenue kohl, elle devient vision,
Cette bouchée que tu mangeas est devenue impure
Mais la patiente que tu avais est devenue regard.

 
 Mowlânâ Rûmî (m. 1273)




dijous, 17 de desembre del 2015

Nit de Noces



Shab-i 'arûs - 2015
Aniversari de la mort de Hazrat Mawlânâ Rûmî
(17 de desembre de 1273 - 17 de desembre de 2015)







Dès l’instant où tu vins dans le monde de l’existence,
Une échelle fut placée devant toi pour te permettre de t’enfuir.
D’abord, tu fus minéral, ensuite végétal,
Puis tu devins animal : comment serait-ce caché à tes yeux ?
Après cela tu devins homme, doué de connaissance, de raison et de foi.
Vois comme est devenu un tout ce corps, qui est une partie de ce monde de poussière !
Quand tu auras voyagé à partir de ta condition d’homme, sans nul doute, tu deviendras un ange.
Quand tu en auras fini avec la terre, ta demeure sera le ciel.
Dépasse le niveau de l’ange : pénètre dans cet océan,
Afin que ta goutte d’eau devienne une mer plus vaste que cent mers de ‘Omân.(*)


Mawlânâ Rûmî (m. 1273)

 (*) Mawlânâ Djalâl od-Dîn Rûmî, Odes mystiques, Éditions du Seuil, Paris, 1973, p. 440-441, en traducció d’ Éva de Vitray-Meyerovitch i Mohammad Mokri.