Ramadà

Ramadân Karîm! 

Dans mon enfance, le Ramadan était un mois de contemplation, de concentration, de solitude, de nuits de veille passées dans les prières. C'est à la fin du mois seulement qu'était célébrée la "fête du Ramadan", appelée aussi "fête du sucre" (şeker bayrami); les enfants recevaient des vêtements neufs qu'ils portaient lors des nombreuses visites chez les uns et les autres, ou on leur offrait à profusion bonbons, chocolats, menues piécettes.

Kudsi Ergüner, La Flûte des origines. Un Soufi d'Istanbul. Terre Humaine, Plon. Paris, 2013. Pàg. 129.

Del dejuni i del silenci

Maryam o el dejuni silenciós

“No hi ha cap versicle de l’Alcorà que no tingui una “esquena” i un “ventre””, diu Qâshânî (m. 1329) a la Introducció dels seus Comentaris esotèrics de l’Alcorà (1). No hi cap versicle de l’Alcorà que no tingui un sentit exotèric i un d’interior.

ṣawm  és el terme alcorànic que es refereix al dejuni que els musulmans practiquen durant aquest mes de Ramadà. El seu sentit exotèric queda recollit als versicle 2.183 i següents del Llibre Sagrat: “Se us ha prescrit el dejuni...” (2). L’arrel de la paraula ṣawm  (format per les lletres ص ࢼ م  ) dona, efectivament,  com a primer significat, “fer dejuni, abstenir-se, fer abstinència” (3).

Però ṣawm també té un sentit interior. La mateixa arrel ens hi condueix desvelant els següents camps  semàntics : “abstenir-se de parlar, arribar l’hora del zenit, posar-se a l’ombra, calmar-se”. Podria dir-se doncs que el “ventre” del dejuni és el silenci. I curiosament, la figura alcorànica que millor coneix el secret d’aquest silenci és Maryam (Maria, mare de Jesús) (4). L’Alcorà ens explica que des de ben petita Maryam vivia retirada al Temple sota la protecció del seu oncle Zacaries. Hi habitava en estat de puresa, de calma fonda. En silenci. Per això no és d’estranyar que més endavant, Maryam oferís a Allâh, en la seva manifestació de Rahmân (5) un dejuni de silenci (Alcorà 19.26).

l’Alcorà presenta Maryam com un signe de la misericòrdia divina (Alcorà 21.91). Al seu voltant neixen històries plenes de gràcia i de fertilitat miraculosa. La seva pròpia mare la va concebre en edat molt avançada, igual com Zacaries i la seva dona van concebre el seu fill Yahya malgrat la vellesa d’ell i l’esterilitat d’ella (Alcorà 3.40).

Meravellosament, prop de Maryam sempre hi havia fruits: quan vivia al Santuari, cada cop que Zacaries la visitava hi trobava provisions, aliments. Ell se n’exclamava i la nena Maryam li responia amb serenitat que eren dons que li venien d’Allâh (Alcorà 3.37). I quan anys després Maryam va sentir els dolors del part, Allâh li va indicar que sacsegés un tronc de palmera del qual van caure deliciosos dàtils madurs (Alcorà 19.25). El seu silenci era fèrtil, i per això del seu ventre en va néixer Jesús, símbol del Verb, de la Paraula. De fet, Maryam i el seu fill formen un binomi inseparable. Molt sovint Jesús és nombrat com “Jesús-fill-de-Maria” com si l’Alcorà volgués fer-nos comprendre que no hi ha paraula verídica que no neixi del silenci.

Les coses, però, no acaben ací. La història de Maryam i del seu fill no és ni un relat del passat, ni ens és aliena. Mowlânâ Rûmî (m.1273) ens fa entendre que Jesús simbolitza l’espurna de l’esperit que nia en l’ànima de cadascú de nosaltres. Diu Mowlânâ: “El nostre cos s’assembla al de Maria: en cadascun de nosaltres hi habita un Jesús, però mentre no es manifestin en nosaltres els dolors del part, el nostre Jesús no naixerà mai”(6). Els dolors del part són el símbol de la cerca espiritual. Cal arribar a l’arbre de palma i sacsejar-lo per tal que doni fruits dolços i saborosos.  Quan en som dignes, continua explicant Mowlâna, l’Esperit diposita en nosaltres una perla fecundant, i “Quan l’ànima ha estat fecundada per l’Ànima de l’ànima, aleshores aquesta ànima fecunda el món” (7). Lili Castella

(1) Les Commentaires esotériques du Coran d’après ‘Abd al-Razzâq al-Qâshânî, Les Deux Océans, Paris, 1980, pàg. 15.

(2)Alcorà 2.183-185 i 187.

(3) Une approche du Coran par la grammaire et le lexique, Maurice Gloton, Albouraq, Beyrouth, 2002.

(4) Maryam és una figura molt singular en l’ Alcorà. És l’única dona que hi és esmentada pel seu nom. La seva història queda recollida principalment en la bellíssima sura 19 de l’Alcorà, coneguda precisament com a Maryam.

(5) Rahmân, arrel  ر  ح  م  “Idea de lloc dilatable en el qual és depositada la llavor que actualitza les possibilitats segons un procés d’amor, d’on la idea de matriu, de misericòrdia, d’amor expansiu...” Gloton, opus cit.

(6) Rûmî, Mathnawî, II, 93 i ss. 

(7) Rûmî, Mathnawî, II, 1184 i ss.

Sant Jordi - Ramadà

 Llegeix!

Alcorà 96.1

Sant Jordi, la festa dels llibres i de les roses, coincideix enguany amb l’inici del Ramadà, un mes sagrat pels musulmans perquè en una de les seves nits, l’Alcorà va ser revelat. I resulta que “ Iqra’! ” “Llegeix!”, va ser la primera paraula que Déu, a través de l’àngel Gabriel, va adreçar a Muhàmmad (Alcorà 96.1).

Per comprendre el sentit primordial de les paraules revelades, als sufís els agrada submergir-se en les seves arrels (*). Precisament l’arrel de “ Iqra’ ”, formada per les lletres ق ر ء, desplega una meravellosa constel·lació de significats. Els primers camps semàntics que recullen els diccionaris (*) es refereixen a “llegir, aprendre, recitar, dir, i transmetre”. Però també a “reunir allò que està dispers”. Llegir consistiria doncs a reunir lletres per formar paraules, paraules per formar frases, i així successivament. Com a forma de “reunir allò que està dispers”, el diccionari Biberstein-Kazimirski menciona el fet de “ reunir l’aigua en un sol reservori”. L’aigua és vida, però si l’imaginem en ple desert aràbic, l’aigua és Vida en majúscules. Sembla com si la lectura de la qual ens parla l’Alcorà hagués de ser una lectura fèrtil, generadora d'una única i infinita trama de vertadera Vida. 

I sorgeix aleshores un nou camp semàntic de l’arrel ق ر ء: “estar prenyada una femella, contenir un embrió”. I encara un altre: “parir”. La lectura consistiria doncs en donar a llum al veritable significat de les coses. Dins d’aquest mateix camp de significat, els diccionaris ens remeten a la imatge de “mantenir la femella apart en un encerclat per donar a llum”. Curiosament la primera revelació la va tenir Muhàmmad durant un retir a la cova de Hirâ. En soledat, i en el més absolut silenci; amb la pulcritud interior d’un full en blanc.

L’ésser humà pot posar-se en disposició de rebre, però el coneixement no deixa de ser un do. L’àngel Gabriel va dir amb vehemència a Muhàmmad: “Llegeix”, i va afegir, “en nom del teu Senyor, que és qui t’ha creat”. L’arrel  ق ر ء  també fa referència “als vents quan bufen en les seves èpoques habituals”, com si el llegir, en el seu sentit més profund, fos un do transmès mitjançant l’alè diví quan arriba el moment oportú.

L’Alcorà ens mostra que el llegir està profundament lligat al fet íntim i secret de donar a llum, d’engendrar, de donar un fruit. La comprensió és l’emanació natural del significat que necessita ser dit. I aquest constant anar a la font per compartir l’aigua pura que hi troben, és el camí que transiten incansablement els místics, els poetes, i seguint el seu estel, tots aquells qui estem enamorats de la lectura. Lili Castella.

(*) Veure Dictionnaire Arabe-Français par A. de Biberstein-Kazimirski, Maisonneuve et Cie, Éditeurs, Paris 1860. Arabic-English Lexicon by Edward William Lane, Librairie du Liban, Beirut, 1968. Une approche du Coran par la grammaire et le lexique, Maurice Gloton, Albouraq, Beyrouth, 2002.

L'àdab del cal·lígraf

De l’àdab del cal·lígraf (1)

Pablo Khalid Casado

The Qalam and its Shavings

The qalam we use to write calligraphy might seem like a simple piece of bamboo, but for Muslim calligraphers it has a very special significance and a number of rituals are closely connected to the qalam [pen].

In Muslim literature, we find that the first thing God created was the qalam, and its duty was to record every event that happens in one’s life. Similarly, we find that in the Qur’an a whole chapter, Surat al-Qalam, the sixty-eight chapter, takes its name from the qalam.

We should also keep in mind that the calligrapher spends a great amount of time every day, and during his whole life, with the qalam in his hand, such that the  qalam becomes a prolongation of the calligapher’s hand. A prolongation which is used to express some ideas and feelings on the paper. The qalam therefore, is the most sacred tool for a calligrapher.

As such, a ritual respected by students of calligraphy is to keep all the shavings you get every single time you cut and sharpen your qalam. Most of what calligraphers write, not everything but most of it, is directly related to Qur’anic verses of Hadiths (teachings from the prophet Muhammad). And this is one of the reasons why we keep the shavings of the qalam; we don’t want to throw a part of the tool we use to write sacred texts to the trash and mixt them with garbage.

Therefore, the tradition says that the calligrapher has to keep all his shavings since the day he starts learning calligraphy until the day that he dies, and when death falls upon a calligrapher, his family collects the shavings and puts them to fire in boiling the water they will use, to wash the body of the calligrapher (in Muslim tradition, the family is still in charge of the deceased’s body). In other words, when the calligrapher disappears from this world in its material form, the shaving of his qalam also disappears.

Khalid Pablo Casado, The art of Islamic Calligraphy: Rituals and Traditional Art. themaydan.com January 8, 2018.

Fotografia: http://www.sacred-lines.com/

El dejuni és un Jardí

Ramadân Karîm!

El dejuni és un Jardí i una de les fortaleses del creient. Tota acció és de qui la fa, llevat del dejuni, ja que Al·là diu: "El dejuni és per a Mi i retribueixo per ell".

Hadís qudsî o sagrat (dita del profeta Muhàmmad en la qual és Déu qui parla per boca de Muhàmmad) recopilat per at-Tabarâni i transmès per Abû Imâmâ.

El Ramadà segons Goytisolo

Del Ramadà, segons Juan Goytisolo

“Como ocurre a menudo en la religión musulmana –cuyo reino, a diferencia del de Jesús, sí es de este mundo (dunia), pues abarca a la vez este último y el ájira o Más Allá-, la observación del Ramadán responde a un conjunto de valores simultáneamente espirituales y sociales. Por un lado, es el mes de la sumisión y acercamiento a Dios; de la lucha contra los deseos y pasiones denominadas por el Profeta el gran xihad; del cumplimiento de las plegarias rituales y paciencia frente a las adversidades y pruebas que pueda deparar la vida. Por otro, es el mes de la caridad y atención a los sufrimientos de los menesterosos, del azaca o limosna legal con motivo de la fiesta del Aid el Fitr.

El ayuno no es un acto de contrición sino de autodominio, lo que explica la alternancia, de otro modo incomprensible, entre la abstinencia del día y el recreo o deleite de la noche: el creyente cumple el reposo del guerrero que ha interrumpido el ejercicio de combatir consigo mismo, obediente en el esfuerzo como en el desahogo. […] La especificidad del ayuno musulmán justifica que su final se festeje como un día de triunfo: al recalcar la importancia del autodominio y fuerza del alma, el islam da al Ramadán el aspecto de un tiempo de lucha, de nobleza y victoria." (*)

Juan Goytisolo

(Barcelona, 1 de juny del 1931 - Marràqueix, 4 de juny del 2017)

(*) Juan Goytisolo, De la Ceca a la Meca, Alfaguara, Madrid, 1997, pàgs. 210-211.

Del dejuni

Del dejuni

¿Qué es el ayuno? Es cerrar la puerta a lo otro que Dios,

Cerrando el paso a todo cuanto es o no es.

‘Attâr (1145-1221) (*)

(*) Citat per Javad Nurbakhsh a Simbolismo Sufí, 2, Editorial Nur, Madrid, 2004, p. 119.

Ramadà 1438

Ramadân Karîm!

Pendant le mois de Ramadan, ta poussière devient de l'or

Comme une pierre devenue kohl, elle devient vision,

Cette bouchée que tu mangeas est devenue impure

Mais la patiente que tu avais est devenue regard.

 

 Mowlânâ Rûmî (m. 1273)

Ramadà a Occident

És ser agosarat ser el primer alcalde musulmà de Londres i no sentir por de ser musulmà?

Sadiq Khan (*)

Is it really that bold to be the first Muslim mayor and be unafraid to be Muslim? I don’t call myself a Muslim politician; I’m not a Muslim spokesperson or leader, and it’s important to clarify that because otherwise you’re defined solely by your faith. We all have multiple identities – I’m a Londoner, a son and a father – and City Hall isn’t a pulpit. But, as Ramadan starts, I’m aware that it’s a great opportunity to do things in the community and break down the mystique and suspicion around the religion. If you’re someone who doesn’t have Muslim friends and your only experience of Islam is what you see on the news – the angry man with a beard doing or saying something terrible – then you may inadvertently associate that with Islam and think that is what it’s all about. So, I’m making it a priority this month to get out there and build bridges by hosting Ramadan meals around the city at synagogues, churches and mosques.

The best way for people to understand each other’s faith is to share experiences. Fasting is a good way to do this because, when you’re breaking bread with someone, inviting non-Muslims to have that iftar meal together, it shows that it’s not a big deal, nor is it spooky or weird.

When I was growing up, you had to explain to people why you weren’t eating. Now, in a cosmopolitan city such as London, where for 1,000 years there has been an open exchange of trade, ideas, people and culture, most people know someone – perhaps at work or through friends – who will be spending this month fasting. Ask them how they are! It makes a big difference when someone spends just a minute to see how you’re doing. I’ve had friends fast through solidarity – they don’t always make it through the whole day, but it’s a kind gesture.

This year will be especially tough. Because of the lunar calendar, Ramadan moves back by 12 days each year and we’re now at the peak of long summer days. A lot of these fasts are going to be 19 hours long. It’s scary. My diary is still full for Ramadan – we’ve got the EU referendum coming up and I could even have to open my fast on stage with a glass of water at an event. Last year, we had a big selection campaign during Ramadan, so there were lots of very hot hustings, where I had to perform while fasting. That’s part and parcel of it. What you don’t want to do is try to completely change your lifestyle, because it sort of defeats the object of it and the sacrifice. Of course, there are Islamic injunctions in the event that fasting affects your performance as a brain surgeon or if you’re in the armed forces, but it’s impressive how much your body can and will endure – much more than you realise.

Anyone who knows me knows that I’m miserable during Ramadan. Some would say I’m miserable all year round, but it does affect my mood. What I usually miss the most is caffeine; I go to lots and lots of boring meetings (not this year, of course, because now I have the best job in the world!) and I need caffeine to keep going. So, this year, in preparation, I tried to cut down on coffee in the lead up to it. Food isn’t the issue – you get over that. The other big myth is that you lose weight in Ramadan. Not true. Part of me doing this is to show that it is possible to be someone with western, liberal values and be a mainstream Muslim. My election on 5 May proved that London believes you can do both at the same time.

According to research conducted by the polling company ICM a couple of years ago, British Muslims are the most charitable group in the country, and I believe a lot of that comes down to Ramadan – it’s a month of sacrifice, reflection and humility. It’s a real leveller, too – you can’t not have empathy. For instance, as mayor of London, I’m more aware than ever that in this city, the fifth-richest in the world, 100,000 people had to access a food bank last year – and I can, to a degree, understand that experience (I say that with the recognition that, unlike people who are homeless, I get a big feast at the end of the day).

There is a role that Muslims in the public eye play: to reassure people that we are OK. It’s not because we’re more responsible; it’s because we’re more effective. You don’t have to shout it from the rooftops – it’s about having shared experiences. We have the most diverse city in the world, but we don’t have people mixing as much as they could. I want to enable people to have a sense of belonging.

(*) Article publicat a The Guardian el 5 de juny del 2016.

Ramadân 2016

Ramadân Karîm!

1 Ramadân 1437

Throughout Ramadan a hundred people kept on inviting me and requesting that one night I break the fast with them. Some I rejected. I instructed the keeper of the caravanserai that if anyone came at an appointed time, he should say, “Someone else has taken him”.

Shams-e Tabrîzî

Maqâlât 626-627

Nits de Ramadà

NITS DE RAMADÀ

 

 

Pendant le mois de Ramadan, ta poussière devient de l'or

Comme une pierre devenue kohl, elle devient vision,

Cette bouchée que tu mangeas est devenue impure

Mais la patiente que tu avais est devenue regard.

 

 Mowlânâ Rûmî (m. 1273)

 

 

Nits de Ramadà

 

 NITS DE RAMADÀ

 

 

Els estels i els arbres es prosternen

 

Alcorà 55, 6

 

laylat al-Qadr. Nits de Ramadà

Laylat al-Qadr,

Nit del Poder

27 de Ramadà de 1436

1. És cert, l’hem fet baixar, l’Alcorà, l’hem revelat,

aquesta nit, la del destí,

nit dels decrets del que serà l’ordre diví

que el món governa.

2. Com sabràs tu quan i quina és la nit del destí?

3. La nit del destí és molt millor que milers de mesos!

4. En aquesta nit baixen àngels del cel,

i l’esperit [l’Àngel Gabriel],

amb el permís del seu Senyor,

amb els decrets de Déu, Al·là, per a cada cosa.

5. Nit de pau, que dura just fins al trenc de l’alba!

Alcorà 97

Nits de Ramadà

NITS DE RAMADÀ

 

 

 

 

Dans la nuit sombre, va, comme le prophète, à la recherche de la pureté,

Car ce roi est devenu sans pareil et sans égal par le mi’râdj d’une nuit.

 

 

Mowlânâ Rûmî (m. 1273)

Nits de Ramadà

  NITS DE RAMADÀ

No le está bien al sol alcanzar a la luna, ni la noche adelanta al día.

Cada uno navega en su órbita.

 

Corán 36, 40

 

Nits de Ramadà

  NITS DE RAMADÀ

 

 

 

 

Entre Sus signos figuran la noche y el día, el sol y la luna. ¡No os prosternéis ante el sol ni ante la luna! ¡Prosternaos ante Dios, Que los ha creado! Si es a Él a Quien servís…

 

Corán 41.24

Nits de Ramadà

  NITS DE RAMADÀ

 

Y tienen un signo en la noche, cuando hacemos desaparecer la luz del día

y quedan a oscuras

 

Corán 36,37

 

Nits de Ramadà

NITS DE RAMADÀ

 

 

 

Cette nuit est la nuit de la béatitude infinie

Ce n’est pas une nuit, c’est l’union de ceux qui cherchent Dieu

Ce doux ami est l’ami de celui qui croit au Dieu unique

Ce soir est l’épanouissement de ceux qui sont purs.

 

Mowlânâ Rûmî (m. 1273)

Nits de Ramadà

NITS DE RAMADÀ

 

 

 

 

¡Bendito sea Quien ha puesto constelaciones en el cielo y entre ellas una lámpara y una luna luminosa!

 

Corán 25, 61

 

Nits de Ramadà

 

 

NITS DE RAMADÀ

 

 

Y Él es Quien ha hecho para vosotros de la noche vestidura, del sueño descanso,

y de cada nuevo día una resurrección.
 

Corán 25,47