Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

dissabte, 27 d’abril de 2013

Música i silenci



De la música al silenci...
Leili Castella
 
 
 
 
 
Fa uns dies vàrem rebre com a obsequi un hermós recull de poesies de Màrius Torres (*), un d'aquells poetes que, com diu Antoni Pascual, malgrat ser sovint oblidats, "acostumen a ésser els educadors de la sensibilitat d'un poble, els portaveus de la seva profunditat, més enllà de la grisor quotidiana".
 
Però els poetes verídics, i Màrius Torres ho és, tenen una altra dimensió encara més fonda: són mestres en l'art de viure, en l'art de la maduració humana. El ritme secret de les seves paraules ens porta al silenci, i en això la poesia s'agermana amb la música, precisament un dels grans amors de Màrius Torres. De tot això ens parla la melodia d'aquest poema que avui recollim, gràcies a l'hermós obsequi de la Pepa.
 
 
Això és la joia
 
Això és la joia -ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.
 
I això és la mort -tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença.
 
 
 
(*) Poesies de Màrius Torres, a cura de Margarida Prats Ripoll. Pagès editors, Lleida 2009.