Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

dimarts, 6 de desembre de 2016

La porta del cor

De portes i ruines


Arched Window in the Old Marinid Mosque



Me sentaré a la puerta de mi corazón, ¡Amigo mío!
a fin de bautizar esta ruina con tu Nombre.
Dibujaré sobre sus muros la bella imagen de tu cara
para ver claramente tu presencia.
Una y otra vez invocaré tu Nombre,
hasta que tu mensaje brote de la Kaaba de mi corazón.
A la sombra del corazón, íntimamente unido a Ti,
beberé con pureza tu vino siempre fluido.
Arruinaré esta casa de mi corazón sólo por Ti
y por Ti, Amigo mío, perderé la vida.

Dr. Javad Nurbakhsh (1926-2008)


Javad Nurbakhsh, Diwan de poesía sufí, Editorial Trotta, Madrid, 2001, p. 322.