Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

dimarts, 1 de maig de 2012

El presseguer

El presseguer

Toni, 13 anys





La poesia, que com l'amor, és per ser dita, té molts elements en comú amb la música, com ara la melodia i el ritme. Els nens, amb la seva mirada neta i delicada, no han d'anar massa lluny per trobar-la.
El Toni, un dia, camí de casa seva, va veure aquest presseguer i, recordant-lo, va escriure aquest poema que m'ha permès compartir amb tots vosaltres. Poc s'ho pensava, el presseguer, que donaria un fruit tant dolç...
Huuuuuuu.....


El presseguer

Del presseguer cauen fulles,
del presseguer cauen flors,
del presseguer cauen somnis,
somnis amb forma i color.

En cauen trossos d’estrelles
i suaus guspires de llum
tot de petites obres d'art
que van caient, cap al tard.

Cau, a poc a poc,
un pètal de mil i un colors
llisca, tallant el vent,
         i jau al terra molt suaument.            



Fotografia: Gilles Brinon