Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

diumenge, 2 d’abril de 2017

El savi i les portes


El savi i les portes 


Rabat, Marruecos:


GHANI LE CACHEMIRIEN


Ghani, ce poète au chant de rossignol, ce chantre du Cachemire enchanté
Lorsqu’il était dans sa maison, fermait la porte,
Lorsqu’il sortait de sa maison, laissait sa porte ouverte.
Quelqu’un lui dit : « O poète qui ravis le cœur,
Tout le monde s’étonne de ton action ! »
Quelle belle réponse lui fit cet homme détaché du monde
Mais prince au royaume de l’esprit :
« Ce n’est que de moi que les hommes peuvent tirer profit :
Y a-t-il dans cette maison un autre bien que moi ? »
Tant que Ghani est assis dans son logis
Un bien précieux se trouve dans sa demeure ;
Mais lorsque cet enchanteur n’est plus à la maison,
Il n’est point de maison plus vide que la sienne.


Muhàmmad Iqbal (1877-1938) 

Message de l’Orient, Muhammad Iqbal, Les Belles Lettres, Paris, 1956, p.130.