Presentació

Baraka és una paraula d’origen àrab que significa alè vital, pura energia de vida, gràcia divina. Es diu que hi ha llocs amb una baraka especial. Entre ells, la música. La música és la bellesa l’allò més primordial que nia en nosaltres. En el batec del cor hi ha el ritme. En la respiració, la melodia. I en la relació amb tot allò que ens envolta, l’harmonia.

La música, com el perfum, és presència intangible. Entrar en ella és entrar en un espai preciós en què allò que és subtil pren cos, i on allò que és tangible esdevé subtil. Segons Mowlânâ Rûmî, la música, com el perfum, ens fa comprendre que vivim exiliats en aquest món, i alhora ens recorda allò que sabem i no obstant hem oblidat: el camí de retorn vers el nostre origen, vers casa nostra.

Habitar aquest espai preciós no pot fer-se només des de la raó. Aquest coneixement delicat i potent ha de ser degustat, encarnat, i per això Mowlânâ va ballar i va ballar, i va girar i girar i girar. D’aquest espai preciós de presència intangible és del què ens parlen els autors reunits en aquest blog. En un món com el que ens ha tocat viure, en què tantes velles estructures inservibles s’enfonsen, és responsabilitat de cadascú de nosaltres agafar-nos fort a aquells qui ens han indicat el camí, intentar comprendre´n els indicis, descobrir-ne les petjades ... i començar a girar.

Sigueu més que benvinguts a Baraka,

Lili Castella

.

.

dimarts, 11 d’abril de 2017

La lucidesa de Muhàmad Iqbal (2)




Muhàmmad Iqbal, la lucidesa implacable
(2) 



Moroccan Daydream...:



CULTURE

L'homme se farda d'abord du fard de la culture,
Et fit apparaître blanc comme neige son visage noir.
Il couvrit sa main de fer d'un gant de velours, 
Et ensorcela les gens par sa plume, tout en tirant l'epée de son fourreau.
Ce fourbe a élevé un temple à la paix,
Et dansé alentour sur la mélodie du luth.
Je l'ai connu, lorsque la guerre a révélé son vrai visage:
Il n'était qu'un "verseur de sang"(*) "un ennemi déclaré"(**).


(*) Qoran 2,30.
(**) Qoran 16,4 et 36,77. Ce poème satirique a été écrit à propos de la Sociéte des Nations.

Muhàmmad Iqbal (1877-1938)



Message de l’Orient, Muhammad Iqbal, Les Belles Lettres, Paris, 1956, p.134-135.